Veïns de l'històric barri de 'Las Latas': "No podem assumir més veïns, no hi ha aparcament i ens sentim empresonats"

"Som un carrer sense sortida, i amb les noves promocions ens sentim empresonats". Veïns dels carrers Carrer Nou i Narcís Casanoves, al barri de Can Gambús, denuncien problemes creixents d’aparcament i canvis urbanístics que, asseguren, "posen en risc la tranquil·litat d’un espai que històricament ha estat un entorn familiar". Veïns de la zona denuncien que l'espai està experimentant un augment “notable i constant” del trànsit i de la pressió d’aparcament. Actualment, viuen al voltant d'una cinquantena de persones a la zona.

El Carrer Nou és l’últim carrer en direcció a Terrassa, construït després del barri de Cifuentes i a l’altra banda de la carretera, motiu pel qual tradicionalment els veïns el coneixien simplement com "el carrer nou", i històricament conegut com el barri de 'Las Latas'. Està format gairebé exclusivament per habitatges unifamiliars d'autoconstrucció i carrers sense sortida, limitat entre la C-58c i la N-150 i espais verds. "Fa anys que reclamem espais d'aparcament, estem atrapats", exposa Patrícia Martínez, una de les portaveus del veïnat.

El conflicte s’ha intensificat amb l’inici de les obres d’una promoció residencial de 132 habitatges impulsada per la promotora Sacresa, situada just davant del carrer sense sortida. Uns habitatges que, segons els veïns, van acompanyats d'una plaça de pàrquing per pis. "Què passarà quan arribin els nous residents? Hi haurà un superàvit de cotxes", es pregunta Martínez. A banda, lamenten que "durant les obres s’ha ocupat part del carrer Narcís Casanoves" i temen que l’arribada de nous residents tensi encara més la situació de l’aparcament. "Quan aquí hi hagi cent persones més vivint amb cotxes, serà horrible", remarca Antonio Cotes, veí del Carrer Nou. "Ja hi ha unes 80 persones en llista d’espera que volen comprar una segona plaça", afegeix Montse Fernández, veïna del barri. "El barri no pot assumir més persones", exposa Martínez, que afegeix que "en aquesta zona ja no hi ha aparcament i ve gent d’altres llocs a aparcar als nostres carrers".

Els residents asseguren que el problema d’estacionament no és nou. Les dues vies, expliquen, són utilitzades sovint per conductors d’altres zones que hi deixen el cotxe. Veïns expliquen que cada dia hi ha més dificultats per aparcar a prop de casa i que el carrer —estret i sense sortida— viu episodis freqüents de col·lapse. “La situació ha canviat de manera radical en pocs anys”, afirmen. En un carrer sense sortida ni gaires accessos, els residents creuen que, amb els nous desenvolupaments previstos a la zona , el trànsit augmenti i desaparegui aquest espai de convivència. "Si obren la zona i hi ha més activitat, vindran més cotxes i camions. No podrem ni sortir de casa", alerta Cotes.

Una zona verda o restringir l'accés

Els veïns expliquen que no estan en contra del desenvolupament urbanístic “sempre que es faci de manera ordenada i coherent amb la realitat dels barris existents”. Per aquest motiu han demanat formalment a l’Ajuntament que impulsi un estudi de mobilitat, que reguli el trànsit de pas, que limiti el trànsit pesant i que valori declarar el carrer com a vial d’accés restringit a residents. Reclamen també que s'impulsi una zona verda d'aparcament reservada als residents. 

Un altre dels punts de conflicte és la situació administrativa del carrer de Narcís Casanoves. Segons expliquen, després de fer una consulta al consistori, "des de l'Ajuntament van dir que la via no consta a l’inventari de titularitat del consistori, tot i que s’utilitza com a carrer públic". "Ens diuen que el carrer és públic, però l’Ajuntament mateix ens ha respost que no consta al seu inventari. Llavors, com pot ser que ara s’ocupi per les obres?", reclama Cotes. A més de l’aparcament, els veïns denuncien que "l’Ajuntament ja ha licitat la zona que hi ha darrere dels seus carrers", un espai que actualment utilitzen com a zona verda i de joc. "És una zona que les famílies i els nens fem servir per jugar", recorda Martínez. Amb el temps, expliquen, els mateixos veïns hi han plantat vegetació per crear un petit espai verd. "Aquí darrere plantem flors i d'altres perquè els nens tinguin una mica de zona verda. És l’únic espai que tenen per jugar a pilota", diuen.

El tinent d'alcaldessa Adrián Hernández exposa que "es tracta d'un vial públic i que no es pot privatitzar per a l'ús d'uns veïns". En aquest sentit, però, sí que obre la porta a un estudi de mobilitat per a analitzar l'impacte de les noves promocions, però considera que serà "limitat". "Els veïns afectats viuen al costat d'un barri en creixement [Can Gambús], però en ser un carrer sense sortida i no de pas, creiem que l'impacte serà limitat", expressa Hernández.

La promoció Living Sabadell Gambús, impulsada per la promotora Sacresa, preveu la construcció de 132 habitatges amb diferents tipologies i zones comunitàries, com expliquen a la seva pàgina web. El complex inclourà piscines, espais infantils i equipaments per als residents, i té prevista l’entrega dels pisos el 2027. Els veïns, però, asseguren que el seu problema no és amb els futurs residents, sinó amb la planificació urbanística de la zona. "No estem demanant res extraordinari" conclou Martínez. “Només que es pensi en els veïns que ja vivim aquí i que es busquin solucions per l’aparcament i per mantenir aquest espai del barri".

Un nom amb història

La històrica denominació del barri de Las Latas, com va ser coneguda aquella zona de Sabadell, va arribar amb polèmica: una antiga carta al director– publicada al Diari de Sabadell el març de l’any 1975– posa llum sobre la polèmica històrica al voltant d'aquesta denominació, molt criticada pels residents d'aleshores. Tot es remunta als voltants del 1945, quan la canalla de la zona jugava partits de futbol al carrer amb altres nois i com alguns infants d’altres barris s’adreçaven als veïns cridant-los lateros o els del barri de las latas, amb un clar to despectiu i estigmatitzador. El terme feia referència al fet que, a aquest punt de les afores de la ciutat, hi havia abocadors i espais vinculats a la recollida de deixalles on sovint es veien llaunes i restes metàl·liques, una associació que els residents consideraven injusta i degradant. Poc després, els veïns de Can Rull ja coneixien aquesta zona de la ciutat amb aquest sobrenom, que ràpidament van fer servir la resta de veïns de Sabadell per a referir-se a aquests dos carrers.