“Els joves no foten res”, remuguen alguns en el sobretaula o després de la feina, fent una cervesa. Però la realitat és lluny d’aquesta caricatura. Un de cada tres joves d’entre 16 i 29 anys que estudia, al mateix temps treballa, segons les darreres dades del Consell de la Joventut. Les xifres són clares: cada cop hi ha més joves sí-sí i, per contra, els ni-ni perden popularitat i van en caiguda lliure.
“Faig malabars amb els horaris”, confessa Paula Marco. Graduada en Periodisme, al matí estudia un màster, a la tarda fa pràctiques i els caps de setmana treballa en un restaurant. “Trobar temps per veure’ns amb les amigues a vegades és una odissea i sovint has de renunciar a molts plans”. És el preu de començar a construir independència econòmica, mentre encara s’està en etapa formativa. “Treballar m’ho prenc com un tràmit per poder permetre’m les coses que m’agraden, com fer un viatge a l’estiu”, indica. De fet, no és res nou per a ella: “des de batxillerat que treballo per poder pagar-me les meves coses”, afegeix.
“La idea és no haver de demanar diners als pares”, diu Ricard Llonch. Està acabant el doble grau d’ADE i Màrqueting mentre encadena diverses feines: fa acollida en una escola al matí i al migdia, pràctiques en una productora audiovisual, porta les xarxes socials d’una autoescola i dos dies a la setmana treballa d’administratiu en un centre mèdic. A més, els caps de setmana és monitor d’un esplai. Amb el que guanya intenta estalviar, tot i que no sempre és fàcil. “Entre despeses quotidianes, el gimnàs o la gasolina, els diners marxen ràpidament. Tot està molt car, les feines per a joves estan mal pagades i costa molt fer un coixí”, reconeix. “Em vaig haver de comprar una moto i va anar a càrrec meu”, afegeix.
Sandra Tausté estudia ADE a la UAB i treballa en una xarcuteria d’un supermercat de Sabadell, principalment els divendres i dissabtes. “Tot i que a vegades, si m’han necessitat, hi he anat entre setmana”, apunta. En el seu cas, la motivació també és guanyar independència econòmica, diu. “Per poder-me treure el carnet o pagar-me l’oci, en general”, explica. El moment més delicat és quan arriben els exàmens: “Tot s’ajunta i vas una mica angoixada”.
La qüestió és que en el seu entorn, aquesta és la normalitat. “La majoria de les persones que conec que estan estudiant també intenten fer diners amb alguna cosa o altra”, afirma.
I així ho percep també Aida Abella, estudiant de Biomedicina, que combina la universitat amb una feina al laboratori de l’Hospital Parc Taulí. “Les meves amigues, per exemple, totes estudien i treballen”, assegura. Per això, respon amb escepticisme al tòpic dels joves que no s’esforcen: “És una mentida. O ho diuen persones que no coneixen gent jove”.
En el seu cas, valora molt positivament l’experiència perquè li permet començar a aplicar coneixements del seu àmbit. “A la universitat estudies més la teoria, però al laboratori, d’alguna manera, pots anar aplicant el que estàs aprenent”, diu.
"És més fàcil trobar contractes a mitja jornada o per hores"
Les dades ajuden a entendre el fenomen. Actualment, el 52,2% dels joves d’entre 16 i 29 anys treballen i el 34,5% estudien, com es desprèn de l’última Enquesta de Població Activa de l’Observatori Català de la Joventut. Això sí, les dones estan més predisposades a compaginar feina i formació, amb un 39%, davant del 30% dels homes.
Segons el sociòleg Joan Miquel Verd, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador en mercat de treball i joventut, aquesta situació s’explica –en part– amb l’evolució del mercat laboral. “És més fàcil que fa anys trobar contractes a mitja jornada o per hores”, exposa. A més, sosté que “l’economia actual està molt vinculada als serveis i al turisme, sectors on sovint es contracta gent jove”. El sector serveis, de fet, concentra el 83% de l’ocupació juvenil, especialment en àrees com el comerç, l’hostaleria o la logística. “A l’estat també hi ha un percentatge molt alt de joves estudiant a la universitat, i això fa que hi hagi un gruix més elevat d’estudiants que treballen”, afegeix l’investigador.
Igualment, Verd alerta que el mercat laboral està molt segmentat, i això pot dificultar el salt cap a feines qualificades. “Si treballes molts anys en feines que no tenen relació amb el que has estudiat, després pots trobar-te que no tens experiència en el teu àmbit”, alerta.
Estalviar, complicat
Aquests diners, sovint, no serveixen tant per estalviar com per cobrir despeses quotidianes. En una societat cada cop més orientada a les experiències, explica Verd, “els viatges s’han convertit en una despesa habitual entre la gent jove, especialment després de la pandèmia”. L’investigador matisa que aquests ingressos acostumen a ser modestos. Amb contractes parcials o feines de serveis —com cambrers o dependents— “és difícil acumular estalvis importants mentre s’estudia”.
El gran repte de fons, segons el sociòleg, continua sent l’accés a l’habitatge. La taxa d’emancipació juvenil és del 17,9%, cosa que significa que de vuit de cada deu joves encara viuen amb els pares.
