Adeu a quatre dècades de peix a la mítica Xoni: "Hem fet de psicòlegs per a molts clients"

La peixateria Xoni ha acompanyat diverses generacions de castellarencs. L'establiment del carrer de Barcelona s'ha convertit amb el pas dels anys en un dels llocs més destacats del comerç local. "Després de 41 anys, arriba el moment de tancar una etapa molt important de les nostres vides", avisen el Juan i la Xoni. Tots dos van arribar a Castellar amb menys de 25 anys. Allà hi tenien un familiar que va fer d'enllaç. Llavors, el 1985, hi havia unes quantes peixateries al municipi. Però això no va suposar cap fre a la seva aventura. Inicialment, al l'avinguda Sant Esteve. "Vam ser emprenedors", riuen. La breu experiència anterior del Juan amb els seus pares, que tenien el negoci a Sabadell, va convèncer del tot la parella. "Ens vam lligar la manta al cap. Vam vendre un R-5 i vam comprar el primer local. Aleshores, només teníem la furgoneta i anàvem a tot arreu", intervé ella, que treballava en una fàbrica de Sabadell. Els vincles amb la capital sempre han sigut constants i fins i tot han tingut clients que arribaven de la ciutat veïna, atrets pel bon tracte.

De seguida, van forjar una clientela fidel que ha confiat en el producte. "Ha anat tot rodat. El boca-orella ha servit molt. Avui dia, no és fàcil que un negoci perduri tants anys, sobretot amb l'auge dels supermercats. Costa competir amb els preus i has d'oferir altres coses", sosté el Juan. Una de les claus, coincideixen, és la qualitat del gènere. Un altre dels secrets, diu, és justament saber guardar-los a aquells que els han compartit innocentment confessions del dia a dia. Detalls sorgits d'aquelles converses que afloren després d'anys de relació, esperant mentre tallen el cap del llobarro o arreglen el llenguado per deixar-lo sense espines. "Molta gent ens ho ha dit sovint: sou com psicòlegs. Això sí, el que s'explica aquí, s'ha quedat sempre aquí", diu sobre el primer manament del botiguer. Ara, podrien escriure un llibre amb les confidències del poble. Però mantindran el secret de sumari, prudents i mesurats com sempre s'han mostrat. 

El local abaixarà definitivament la persiana el 20 de juny per jubilació. "Encara sou joves", bromejo. "Ja voldríem estar com tu", respon el Juan. En aquelles dates, ell farà 64 anys i ella 65. "Ja tocava, volem temps per a nosaltres", sintetitzen sobre les motivacions de l'adeu. Els sacrificis de la professió, però, mai han pesat massa. "Jo vaig cada dia a Mercabarna. Abans de les tres del matí ja em llevo per anar-hi", apunta ell. "Arriba, descarrega i preparem la botiga abans d'obrir", afegeix ella. Per Nadal i en altres dates assenyalades, repassen, l'establiment sempre queda petit. "Sembla que no ho hem fet malament del tot...", reivindica ell, orgullós de com ha anat. "Vam començar molt joves, amb il·lusió i molts somnis, sense imaginar tot el que viuríem darrere d’aquest taulell. Aquí hem crescut, ens hem casat, hem vist néixer i fer-se grans els nostres fills, i hem compartit alegries i moments difícils", resa el text que han preparat per al comiat.

Per a ells, el negoci ha estat molt més que un lloc de treball: ha estat punt de trobada, conversa i vida compartida. "A Castellar hi ha hagut moltes peixateries. I moltes han hagut de tancar. Ara, només quedarà la del Mercat. La resta són als supermercats", analitzen. D'aquí a uns mesos, el local cantoner es transformarà completament. Ells, diuen, no sentiran tristesa quan passin pel davant. "No ens veiem obligats a marxar. Ho fem perquè volem i ha arribat el moment". Tampoc volien que assumissin el relleu els seus fills. "Això voldria dir que continuaríem nosaltres aquí, donant un cop de mà. I no volem", riu la Xoni. Ara, tots dos tindran temps per viatjar, gaudir de la família i passejar sense presses. Segur que les vistes des del Puig de la Creu, una de les seves passions, es veuran diferents. "Ara toca viure tot el que no hem pogut fins ara". Amb el tancament, els castellarencs s'acomiaden d'un dels comerços amb més solera a la vila. Segur que el mític matrimoni continuarà en l'imaginari de moltes famílies.