La façana que es va esfondrar diumenge passat al carrer de la Rosa està construïda amb tàpia, tal com va assenyalar en poques hores des que va començar la intervenció dels bombers al lloc del succés el cap d’intervenció de guàrdia del cos a Sabadell, Joan Gallart. I, malgrat ser considerat un molt bon recurs constructiu, com en tots els edificis l’acumulació d’aigua pot provocar un esfondrament com el que es va viure diumenge a Sabadell, apunten arquitectes consultats pel Diari.
Tot i això, assenyalen que no s’ha de dimonitzar aquest material sinó posar el focus en el manteniment. La tàpia és un “sistema constructiu que, en nucli antic, és el material per excel·lència. La típica masia catalana està feta amb tàpia”, apunta l’arquitecte Martí Obiols Galí, que afegeix que “s’ha fet servir tota la vida i s’està tornant a posar de moda. És molt segur”. Com s’aplica? Amb encofrats a banda i banda es creen murs amb argila humida i pedres que ajuden a compactar el mur. A diferència del formigó armat, els murs de tàpia són més gruixuts, de mínim 30 centímetres, mentre que els altres poden ser de la meitat.
Visió compartida per l’arquitecte consultor d’estructures vinculat al COAC Miquel Àngel Sala, que afegeix que la tàpia és una tipologia constructiva “molt habitual al nostre país quan no hi ha molta pedra a l’abast”, perquè pren com a base l’argila que es pot trobar més fàcilment.
El problema: l’aigua
El principal problema que té la tàpia és l’aigua, apunten els arquitectes. “Si s’acumula, com passa habitualment [en aquest tipus de casos], el material perd les seves característiques i es produeixen aquests esfondraments”, explica Sala, que ha treballat en casos similars a nuclis antics com els municipis de Tortosa, Manresa i Lleida. “L’aigua malmet les edificacions i si hi entra, l’has de conduir molt bé per evitar calamitats”. I per què ha passat ara? Per l’acumulació d’aigua que ha anat entrant als murs fins que han cedit.
En aquest sentit, el manteniment és indispensable, perquè “tot i que sigui un sistema constructiu molt bo, no hi ha res per tota la vida, has de ser-hi”. Per la seva part, Martí Obiols Galí afegeix que “tot i ser un material molt robust, té un problema si es mulla. Si no es fa manteniment i hi ha filtracions d’aigua més d’un dia, és argila i, amb els anys, si es mulla molt s’acaba fent malbé per erosió”. Obiols Galí apunta que “és un material estable” i recorda que edificis que pateixen aluminosi estan fets de formigó armat, per exemple. Fonts municipals consultades pel Diari assenyalen que no consta que l’edifici tingués cap patologia ni tampoc constava cap expedient de disciplina urbanística en aquest sentit. Tant Martí Obiols com Miquel Àngel Sala detallen que es podria rehabilitar amb la mateixa tècnica.
