L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és l'òrgan especialitzat en la configuració dels mapes a casa nostra. Amb l'arribada d'eines que milloren la precisió per fixar fronteres i límits territorials entre municipis, la ciència -a través de l'institut- s'enfoca en la tasca per ajustar aquestes delimitacions sobre el paper, malgrat que en el terreny gairebé mai suposen cap canvi substancial. I, encara menys, un traspàs de població ni patrimoni.
Un d'aquests moviments ha 'afectat' -de manera pràcticament simbòlica- Sabadell en les últimes setmanes. El ple d'abril, celebrat el 5 de maig per l'apagada general de la setmana passada, va aprovar l'acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell.
- Captura de la frontera entre Sabadell i Santa Perpètua en el mapa
L'aprovació suposa el reconeixement de la nova línia de terme, però, no implica cap alteració ni cap variació remarcable ni visible en aquest punt de les dues localitats. Segons matisen fonts municipals, hi havia una diferència entre la referència de la Generalitat de Catalunya i la dels municipis, que ara ha quedat resolta.
Un ajustament mínim
El consistori sabadellenc ha reajustat els criteris, adaptant-se a la proposta del nou límit per la línia de terme que es va signar el passat mes de març entre els dos Ajuntaments i la Generalitat. "La diferència en la superfície del terme és irrellevant, que continua sent de 37,88 quilòmetres quadrats i la línia de demarcació amb Santa Perpètua és d'1,9 quilòmetres de longitud", va exposar la tinent d'alcaldessa, Montse González.
En definitiva, un matís que no fa variar la superfície, però que suposa una petita actualització que no es feia en aquest punt des del 1917. "És una qüestió de tràmit, un acte de reconeixement de terme. Que s'emmarca en el procés d'elaboració del mapa municipal que està fent la Generalitat", detallen des del consistori.
Frontera amb nou municipis
Sabadell limita amb nou municipis i té oberts diferents expedients per ajustar les fronteres als coneixements tècnics actuals. La ciutat té aprovats els límits amb Castellar, Sentmenat, Terrassa i Badia. En canvi, es manté oberta amb Barberà, Cerdanyola, Sant Quirze i Polinyà.
Francesc Masdeu, responsable de Delimitació Territorial, i Noelia Ramos, cap d'Unitat de la Cartoteca de Catalunya, explicaven fa unes setmanes al Diari que l'interès per indagar en el camp de la cartografia va créixer a finals del segle XIX. A Catalunya, els treballs més importants van arribar a principis del segle XX, entre 1910 i 1930, en coordinació amb l'Instituto Geográfico Nacional. Avui, els avenços dels últims anys han servit per avançar en el projecte del mapa municipal de Catalunya, en el qual es continua treballant. L'última acció en aquest sentit ha tocat de passada Sabadell.
