Els germans sabadellencs que han concursat junts a l’Atrapa'm si pots

Joan i Maria Carme Poch Quintilla, dos germans sabadellencs i seguidors fidels del concurs de cultura general Atrapa’m si pots, han complert una il·lusió compartida: concursar junts al programa presentat per Llucià Ferrer. Les seves aparicions s’estan emetent aquesta setmana de juliol i, segons ells mateixos, ha estat una experiència “irrepetible”. Els capítols també estan disponibles a la carta.

Maria Carme , de cinquanta-un anys, explica que “dos o tres cops per setmana, el meu germà i jo participàvem i gaudíem del programa des de casa”. Durant els dinars familiars, les bromes eren habituals: “Sempre dèiem que algun dia ens hi presentaríem, i finalment ho vam fer”.

Va ser Joan qui primer es va inscriure, i poc després Maria Carme també es va animar a provar sort. “Vam passar tots dos el càsting i la il·lusió va ser doble quan ens van escollir junts”, comenta ella, entusiasmada.

No era la primera vegada que intentaven participar plegats: anys enrere havien volgut concursar junts a Si l'encerto, l'endevino, però per diverses raons no ho van aconseguir. Aquesta vegada, però, el somni s’ha fet realitat: “Donem més joc junts”, diu entre rialles Maria Carme.

Tots dos coincideixen a destacar el bon ambient entre els participants i l’excel·lent tracte de l’equip del programa. “Tot l’equip del programa és increïble, el tracte ha estat sempre perfecte i els concursants són tots molt eixerits”, afirma Maria Carme, que encara manté contacte amb diversos companys.

També tenen paraules d’elogi per a Llucià Ferrer, el presentador, a qui consideren “l’ànima de l’Atrapa’m”. “Sap improvisar, és treballador i molt proper amb tothom”, afegeix.

Un dels moments més emotius va ser quan van pujar plegats les escales finals, la prova amb la qual es poden guanyar 1.000 euros. “Va ser molt emocionant, un moment únic”, recorda Maria Carme. Tot i que finalment va ser Joan qui es va endur el premi, ella ho viu com una victòria compartida: “Tot quedava a casa”, recalca.

Joan reconeix que els nervis li van jugar una mala passada: “Sempre ho veia amb els fills i encertava moltes respostes des del sofà, però allà és una altra història. Em vaig posar molt nerviós; amics i coneguts m’han dit que no m’havien vist mai així”. Tot i això, va tenir una bona actuació: “He estat a tres programes i al segon vaig arribar al final i em vaig emportar 1.000 euros”.

Amulets i orgull sabadellenc

Maria Carme destaca un detall que pot passar desapercebut: en molts programes se la pot veure tocant un anell. “És el meu amulet”, explica. “És un anell que em va regalar la meva àvia, i em dona força”.

També se sent especialment orgullosa d’haver parlat de Sabadell durant el programa: “És una ciutat plena d’història i plena de vida. Des de la ‘tele’ nosaltres hem afegit el nostre petit granet de sorra per defensar la ciutat”.

Maria Carme s’ha convertit en una petita ‘celebrity’ a Sabadell: “Aquest dissabte he sortit a comprar i la gent em parava i em reconeixia. Volien que guanyéssim. És molt bonic veure que la gent et vol veure triomfar”, explica emocionada.

Els dos germans recorden amb afecte la bona relació establerta amb els altres concursants i ja preparen un dinar per retrobar-se. “Al setembre farem un dinar amb tots els companys”, diu Joan.

I mirant al futur, Maria Carme llança una proposta entre rialles: “Ara ens queda pendent que els nostres altres dos germans també hi participin, així hi anem tots quatre!”.