Pot un dissenyador gràfic ser daltònic? El Jan Salvans n’està fart d’aquesta pregunta. “No només pot ser-ho, sinó que pot fer-ne bandera”. El Jan, de 21 anys i ex estudiant de l’Agustí Serra i de l’Escola Illa, va ser distingit la setmana passada amb un Premi ADG Laus Bronze a la categoria Aporta amb el seu projecte ‘Daltònics Anònims’. Un reconeixement que acredita la seva capacitat d’incidir positivament en la societat a través del disseny, segons el jurat. Es tracta d’uns guardons que reconeixen l’excel·lència de projectes relacionats amb el disseny gràfic i la comunicació visual a tot l’Estat. El guardó se suma a un palmarès que ja inclou el Premi Escola Illa al millor Projecte Final 23-24, a la presentació al Festival Brut! 2024 i la condició de Shortlisted als Student Awards de l’Art Directors Club of Europe. El llibre, parlat en primera persona, és com una carta oberta: explica què vol dir veure el món amb matisos diferents i com això pot ser una fortalesa creativa. “No només parlo de mi, també hi entrevisto dissenyadors reconeguts que són daltònics, com Diego Areso, director d’art d’El País, o el responsable de disseny de la Viquipèdia.”
- El llibre `Daltònics Anònims`
- Cedida
Amb estil directe i moltes anècdotes, el Jan trenca tòpics: “Hi ha com una por a dir que ets daltònic si ets dissenyador. Com si et fessin fora del club. Però conec dissenyadors boníssims que ho són. Al final, no és que el daltonisme et privi de fer disseny, sinó que et fa mirar-lo d’una altra manera”.
Darrere del projecte hi ha també una voluntat pedagògica. “Hi ha molts mites al voltant de la nostra condició”, diu. “El més típic és que veiem el vermell com a verd, però no és ben bé així. Els confons, no els intercanvies. I hem de fer servir molt les associacions: si veiem gespa, sabem que ha de ser verda, encara que no la distingim del tot i en moments de tardor pugui estar més seca o groga”, assevera.
Reivindicar l’accessibilitat
Segons Salvans, “aquest Laus Bronze demostra que la innovació real passa per fer el disseny accessible a tothom; el meu objectiu és que cap persona es quedi al marge de la informació per la forma com percep els colors”. A tall d’anècdota, fa referència a un viatge que va fer a França. Gairebé va travessar en vermell perquè els semàfors per a vianants estaven col·locats horitzontalment i el vidre estava brut. Com que no era vertical, no va poder detectar la posició de cada color –de dalt a baix: vermell, ambre i verd–.
Encara que reconeix que “el daltonisme ens afecta majoritàriament en petites coses”, el Jan assegura que sovint ha de “demanar ajuda als companys, per exemple, a la feina, en distingir determinades tonalitats”.
