El Tribunal de Comptes preveu aplicar la llei d'amnistia als 35 excàrrecs de la Generalitat encausats per les despeses vinculades al referèndum de l'1-O i a l'acció exterior del procés, segons ha avançat aquest dijous 'El Matí de Catalunya Ràdio'. Entre els afectats hi ha el sabadellenc Josep Manuel Suàrez, qui va ser delegat del govern català al Regne Unit i Irlanda entre 2011 i 2016, tot i que no ha rebut una confirmació oficial. Es tracta d'un dels alts càrrecs polítics, funcionaris o delegats de la Generalitat que estava sent investigat, a qui se'ls reclamava la despesa en acció exterior del govern entre 2011 i 2017 –amb Artur Mas i Carles Puigdemont al capdavant–, una fiança que podria ser milionària. Segons les acusacions, l’import a retornar era el que s’hauria destinat a “promoure la independència” a l’estranger, fet que Suàrez ja negava rotundament en una entrevista amb el Diari el 2021. “No hi havia cap fi partidista, jo representava Catalunya i tots els catalans al Regne Unit. He fet una tasca de relacions institucional”, deia aleshores.
El sabadellenc ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional al Banc Sabadell, tant a la ciutat com a l’oficina de Londres. També és l'expresident de la Fundació Privada Atendis. El 2011, la Generalitat li va proposar assumir el càrrec de delegat del Govern al Regne Unit i Irlanda, responsabilitat que va exercir fins al 2016. Durant aquests cinc anys, Josep Manuel Suàrez recorda especialment la tasca d’acompanyament a les 140 empreses catalanes instal·lades al país, així com el suport a iniciatives culturals i als catalans que arribaven al Regne Unit, però sempre ha negat que la funció de la delegació tingués com a objectiu promoure la independència de Catalunya.
Es tracta, però, d'una previsió de futur del Tribunal de Comptes, no una decisió ja presa. Entre els afectats també es troben els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Toni Comín i Lluís Puig. La decisió arriba després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés la llei d'amnistia i descartés que les actuacions investigades afectessin els interessos financers de la UE.
TJUE ho avala
El judici ja havia quedat vist per a sentència el maig del 2024, però la causa va quedar pendent de resolució després que el Tribunal de Comptes plantegés al TJUE diverses qüestions prejudicials. El TJUE va respondre el 16 de juliol passat i va concloure que el dret de la Unió no s'oposa a la llei d'amnistia. A més, va descartar que l'organització del referèndum afectés els interessos financers de la UE.
Malgrat l'aval europeu, el Tribunal de Comptes no va aplicar la norma de manera immediata. A finals de juliol va optar per reobrir la causa i obrir un termini de deu dies d'al·legacions perquè les parts es poguessin pronunciar sobre l'origen dels fons emprats per organitzar l'1-O. Per contra, el Govern va reclamar formalment al Tribunal de Comptes que apliqués l'amnistia i aixequés les mesures cautelars que continuaven vigents sobre els excàrrecs.
Així, a finals de juliol la Generalitat va presentar a finals de juliol un en què reclamava el "tancament definitiu" del procediment. La decisió del Tribunal de Comptes va en paral·lel a la que ha d’adoptar el Tribunal Constitucional, que té previst començar a deliberar el 22 de setembre sobre els recursos d'empara presentats per dirigents del procés.
El Tribunal Suprem, per la seva banda, es nega a aplicar-la als delictes de malversació, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar aquest mes de setembre l'amnistia per a l'exsecretari de Vicepresidència Josep Maria Jové i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó.
