El bridge, el joc que busca adeptes a Sabadell: "Et fa mantenir el cap despert"

Els dijous a la tarda, una vintena de persones es troben a l'antic mercat de Sant Joan per jugar al bridge. Un joc de taula considerat esport mental, igual que els escacs, pel Comitè Olímpic Internacional (COI), tot i que no formi part de la competició. Fa anys que hi ha sabadellencs que juguen al bridge i consta que fa dècades ja s'hi jugava al Cercle Sabadellès, quan aquest encara era a l'emplaçament original del carrer de Sant Pau, però el nombre de jugadors ha anat variant al llarg dels anys. Amb el pas del temps, alguns van trobar on jugar a altres espais del Vallès que també mantenen aquesta tradició, com el Club Egara de Terrassa o a Sant Cugat.

Fins que el 2020, el barceloní Toni Cosculluela va venir a viure a Sabadell i, interessat per les activitats municipals per a la gent gran, va oferir fer classes per ensenyar a jugar al bridge. Hi juga des de fa més de 30 anys i és un dels formadors de l'Associació d'Amics del Bridge del Baix Guinardó, on vivia. "La rebuda va ser molt bona. El primer curs ja vam omplir l'aula; de seguida hi va haver un bon ressò", recorda. Cosculluela imparteix la formació del joc, perquè "necessites uns mínims bàsics per poder jugar" i "almenys has d'estar un any aprenent". Pots fer fins a quatre cursos i encara et quedarà molt per aprendre, diu. Ell, que fa dècades que s'hi dedica, encara es compra llibres i és actiu a l'hora de seguir aprenent coses noves d'aquest joc que ha anat evolucionant amb el pas del temps. 

El professor destaca que el bridge va més enllà de ser un joc de cartes tradicional, perquè combina una mecànica i un llenguatge específics. I, el més destacat, és que "requereix posar en joc molts processos cognitius, de raonament lògic, estratègia, etc.", que "alenteixen el deteriorament cognitiu". Els beneficis neurològics, per tant, se sumen als que pot comportar la socialització en un entorn com aquest.

La sabadellenca Montse Castell (83 anys) és una de les jugadores a l'antic mercat de Sant Joan, i també hi juga per Internet. En tot cas, li agrada anar a jugar presencialment "per socialitzar, pensar i perquè encara puc fer coses gràcies al bridge. És un moviment constant de pensar". Castell posa en valor que "quan penses en el bridge, només pots pensar en el joc, és bastant complet. Em sembla més complert que els escacs". 

El veí Miquel Masclans ara té 82 anys, però recorda que des que en tenia 17 ja veia com els sèniors jugaven al casino, que li deien, del Cercle. Ara hi continua jugant perquè "m'agrada l'exercici mental. Et fa mantenir el cap despert i és un bon joc per relacionar-se". Masclans apunta que "quan som grans, la gràcia és no deixar-se anar i tenir coses al cap per pensar". Ell també continua estudiant aquest joc, gràcies al qual ha mantingut amistats que creu que, si no, hauria perdut.

En què consisteix?

A una partida de bridge hi juguen quatre persones que formen dues parelles, que seuen en els llocs oposats, tenint en compte els punts cardinals nord, sud, est i oest. El joc té dues parts: la subhasta i el carteig. En la primera, els equips fixen en un contracte el nombre mínim de bases que preveuen guanyar, mentre que la segona consisteix a jugar les cartes. Cada jugador en té 13 d'una baralla francesa, de manera que, en total, a la taula se'n reparteixen 52. I guanya la parella que aconsegueixi complir el contracte establert prèviament en la subhasta, ja sigui amb el nombre de bases que havia previst o més. Per fer-lo més competitiu, els jugadors van rotant entre les diferents taules que juguen alhora, de manera que s'intercanvien els rivals.

Les classes de bridge a l'antic mercat de Sant Joan estan obertes a tothom i per apuntar-s'hi cal demanar la informació a l'entrada. El curs de nivell inicial és els dilluns d'11.15 h a 12.45 h.