“Des de petita, no recordo haver pensat a fer una altra cosa que no fos Veterinària”. L’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, precisament, acaba de guardonar la sabadellenca Laia Ferreres amb el Premi Josep Séculi i Brillas per la seva tesi doctoral centrada en estratègies nutricionals per millorar la salut del sector porcí. “És un orgull”, reconeix. Veterinària de formació, Ferreres s’ha especialitzat en la investigació dins del sector; una via sovint desconeguda davant la popular sortida clínica de la professió. El guardó l’ha convertit, a més, en acadèmica numerària de l’Acadèmia. Tot un reconeixement en l’àmbit veterinari català: “Hi ha molta gent del sector que ho lluita”. El passat 16 de juliol es van fer oficials les entregues d’aquests premis, en homenatge al doctor Josep Séculi Brillas (1917‑1998), veterinari destacat i reconegut per impulsar la recerca i la divulgació científica al país.
Has enfocat la teva tesi cap a la investigació. D’un àmbit molt concret. La tesi se centra en els garrins, els porcs joves. He treballat amb diferents estratègies nutricionals per intentar evitar l’ús d’antibiòtics dins del sistema porcí. Fa anys s’utilitzaven com a factors de creixement, però això es va prohibir el 2006. Després es va fer servir òxid de zinc, que també ajudava, però es va prohibir el 2021 o 2022. Ara el sector es troba que no pot ajudar els animals fent ‘trampes’, diguem-ne. Hi ha un moment, quan l’animal és petit i pateix, quan el separes de la mare. Creixen menys, tenen problemes de salut... Jo he provat alternatives legals i saludables per a l’animal. He utilitzat biòtics que interactuen amb la microbiota intestinal. En aquest cas, ho estava dissenyat per combatre una variant virulenta d’E. coli, que és un dels patògens més habituals en aquesta etapa dels porcs.
Hi ha hagut feina de camp, també? La tesi va ser de quatre anys amb un grup d’investigació. Que, per cert, van ser els millors anys de la meva vida professional. I sí, barrejava una part experimental i la feina de camp. En alguns casos fèiem la infecció en condicions controlades a la facultat de veterinària. Però a la darrera prova de camp, com que no es va haver de fer infecció, els animals van acabar en consum humà. Si es fan servir productes autoritzats, es pot fer perfectament.
- A l`esquerra, Laia Ferreres, al costat dels companys durant un mostreig
- Cedida
Creus que pot contribuir a l’ètica de la ramaderia? Jo crec que sí. És veritat que el sector ha estat molt enfocat en la producció intensiva, en què es busca que surtin els números, però també hi ha una llei de benestar animal que s’ha de complir. I cada cop el consumidor és més conscient. Jo espero contribuir al benestar i a l’ètica de l’animal. És cert que la recerca va lenta i no perquè un estudi surti bé allò ja s’implanta, però tot ajuda. Els meus resultats han estat bons, han mostrat bones respostes.
Tens clar que seguirà per la línia de la investigació. Ara estic en un postdoctorat. Però sí; segueixo per la línia d’investigació. És un postdoc que és una mica híbrid, perquè estic amb la universitat, amb l’Autònoma, però també amb una empresa d’Holanda. Porto una prova experimental. I és de dos anys.
Canvio de tema. Creus que la professió de veterinària està romantitzada? Testimonis exposen que és dura i que té un component mental molt fort. Totalment. Està força idealitzada. Molta gent entra pensant en gossos i gats, i sí, potser hi ha molta vocació, però també és molt dura. Si vas a la clínica, hi ha una gran exigència emocional, moltes eutanàsies, condicions precàries, sous baixos... Hi ha molta gent jove que ho denuncia. També és veritat que hi ha altres sortides, com la sanitat pública o la recerca, que potser no són tan dures emocionalment. Però la clínica, tal com està ara, és duríssima. És una dada coneguda, que la nostra professió és una de les que té una taxa de suïcida més alta.
