Maria López, ex-pacient de TCA: "És un problema constant, el cap mai descansa"

Canvis d’humor, aïllament, obsessió pel pes, rituals al voltant dels àpats o conductes d’evitació, aquests són alguns dels senyals d’alerta que apareixen abans del diagnòstic. Rocio Yagüe, la terapeuta i directora del centre de salut mental ITA Sabadell afirma que “la detecció primerenca és clau, perquè com més aviat s’identifica la problemàtica, abans es pot iniciar un tractament adequat”. Aquest missatge és especialment important cada 30 de novembre, el Dia internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària. En el context social actual, on la pressió estètica i la comparació constant a les xarxes alimenten el malestar, cal remarcar la importància de combatre aquestes malalties i recordar que es pot curar. “En un àmbit tan complex com els TCA és essencial una estructura sòlida i una supervisió constant perquè les persones puguin endinsar-se un procés profund de reconstrucció”, explica la terapeuta.

Maria López, ex-pacient d’ITA, va començar a presentar símptomes a l’adolescència. “És un problema constant i cada dia de l’any, és a dir, el teu cap mai descansa. Però, sí que és veritat que festes concretes com aniversaris o el Nadal eren un infern per mi”, recorda l'ex-pacient. No va ser fins als 19 anys que va poder expressar a la seva mare que alguna cosa anava malament i que “la vida quotidiana era insuportable”. Després de passar per diferents tipus de teràpies, López va arribar a Ita, on li van diagnosticar un trastorn de la conducta alimentària no especificat, el qual implica la presència de símptomes de tota mena de TCA. Va començar amb visites ambulatòries el febrer del 2019, i al maig del mateix any va ingressar en hospital de dia; del que va rebre l’alta l'abril del 2021. El tractament, entre altres aspectes, implica molta teràpia, i per això, totes dues, terapeuta i ex-pacient, insisteixen que el vincle entre les dues parts és fonamental, Yagüe confirma que “sense confiança i sense honestedat, no es pot fer el treball profund que requereix la recuperació”.

A banda de teràpia, el paper de la família és determinant en el procés. López subratlla que “la meva família va estar a peu de canó i això va ser imprescindible per la meva recuperació”. A més, remarca que aquest suport no implica fer-ho tot bé de primeres, sinó “estar disposat a escoltar i entendre”. La comprensió i la voluntat d’aprendre de les persones que envolten al malalt és essencial, perquè encara existeix un estigma que pot dificultar el camí. “Hi ha nombrosos mites que distorsionen la comprensió dels trastorns alimentaris i en retarden la detecció. Per exemple, un error freqüent és creure que un TCA sempre és visible a través del cos. Aquesta creença invisibilitza moltes persones que, tot i no mostrar canvis físics evidents, pateixen un profund malestar. A més també existeix la falsa idea que el tractament es limita a ajustar l’alimentació quan requereix una intervenció integral”, exposa Yagüe.

En el procés també es treballa una prevenció de recaigudes i per a algunes persones és útil fer visites puntuals cada cert temps, quan la vida torna a sacsejar. Però això no vol dir que no es pugui superar completament. López diu amb orgull que “ara m’estimo i em valoro molt, i per a mi, això és curar-se”.