La inclusió a les aules s’ha convertit en un dels principals punts de debat aquest curs. Precisament, en un context de mobilitzacions i vagues recents del sector educatiu, en què professionals i col·lectius han reclamat més mans per garantir l’atenció a la diversitat.
En el cas d’algunes famílies, el primer obstacle arriba fins i tot abans de començar l’escolarització. És el cas d’Alícia Moreno, mare d’un infant amb trastorn de l’espectre autista (TEA), que explica la confusió inicial després del diagnòstic. “Acabàvem de caure de l’arbre. No sabíem res de res”, recorda. Segons explica, només hi havia dues escoles amb els recursos específics que requeria el seu fill. Avui, cursa quart de primària, però “no sap llegir ni escriure” i rep una hora de suport diària a l’escola. “No perquè no tingui la capacitat de fer-ho, sinó perquè moltes escoles no estan preparades amb els recursos per a les seves necessitats”, afirma. En aquest punt, Moreno exposa que el seu fill “no està per anar a una escola especial”, però tampoc per anar a “l’escola ordinària amb els recursos actuals”.
El col·lectiu vetllador, al límit
Des del punt de vista dels professionals, les vetlladores situen també la seva realitat dins aquest debat sobre la manca de recursos que ha motivat protestes i vagues. Jèssica Moreno explica que “cada vegada retallen més hores de vetlladora malgrat l’augment de casos diagnosticats”. També denuncia la inestabilitat laboral del col·lectiu: “Pleguem el mateix dia que pleguen els nens, sense saber res de cara al setembre”.
En la mateixa línia, la vetlladora Davínia Hernández coincideix que la manca de recursos és estructural i que és precisament el que s’ha posat sobre la taula en les mobilitzacions del sector. “Estic a 25 hores setmanals, sempre amb el mateix nen”, detalla. Un fet que, segons explica, li impedeix donar suport a altres alumnes que també ho necessitarien. Sobre el professorat, apunta que “dues mans i dos ulls no es poden fer càrrec de 25 nens: és impossible”. Per això, defensa que caldrien més professionals a les aules. A més, Hernández apunta també a un problema estructural de reconeixement del col·lectiu: “La vetlladora és una figura que no la valora ningú”.
Els recursos destinats a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials a l’escola ordinària s’han duplicat des de l’aprovació del decret d’escola inclusiva, a finals del 2017, però els professionals del sector adverteixen que continuen sent insuficients.
