A la cafeteria de davant de l’hospital Parc Taulí, entre torn i torn, la Cristina Tena i la Marta Goodarzi comparteixen una hora de conversa un parell de cops al mes. Parlen del cap de setmana, de les vacances o del dia a dia, però sobretot practiquen el català. La Cristina, infermera d’Urgències, assumeix un rol de guia lingüística; mentre que la Marta, infermera de la 8a planta, participa com a aprenent. L'hospital de Sabadell ha posat en marxa un programa de parelles lingüístiques entre professionals amb l’objectiu de reforçar l’ús del català en l’àmbit assistencial.
Goodarzi, que va arribar de Madrid fa gairebé tres anys, explica que va apuntar-se a la iniciativa per millorar la part oral del català. “Havia fet cursos online i exàmens, però em faltava parlar”, diu. En el dia a dia assistencial, assegura que intenta sempre posar en pràctica tot el que ha anat aprenent. “Quan entres a l'habitació i et parlen en català, vull poder respondre igualment en català. És el seu idioma”, afirma. Segons la seva experiència, els pacients mostren "molta comprensió" si en algun moment no aconsegueix trobar la paraula indicada en català o seguir la conversa: “Quan els dius que estàs aprenent, et diuen que no et preocupis”.
- La Marta, que ve de Madrid
- Juanma Peláez
“Si hi ha coses que diu malament o que no sap dir-les en català, li explico com fer-ho, bàsicament”, explica Tena. Tot i que el programa ofereix materials i temes de conversa, assegura que no els han necessitat: “Hem començat a parlar de la vida i no ha fet falta, així ha estat tot molt més orgànic". Tena considera que la seva companya “parla força bé” i que, més enllà d’algunes paraules puntuals, la comunicació és molt fluida.
Un àmbit amb força domini del castellà
Més enllà de l’experiència, Tena subratlla que "és molt important que els professionals puguin entendre's en català". Ha observat que l’ús de la llengua catalana no és majoritari en els entorns de l’hospital; i que sovint s'imposa el castellà. “La meva sensació, almenys en l'àmbit on jo treballo, és que es parla molt poc”, diu. Igualment, ha detectat un retrocés en el seu ús, entre treballadors i també entre pacients: "Intento parlar en català amb tothom i veig poques persones predisposades a continuar-lo".
Goodarzi, per la seva banda, considera que iniciatives com aquesta poden ajudar a normalitzar-ne l’ús entre professionals que no són de Catalunya. “Som molts professionals que venim de fora i el llenguatge és una eina fonamental per comunicar-se”, assenyala. “No t'adones que ho necessites fins que ets aquí treballant", afegeix. En aquest sentit, Goodarzi encoratge la resta de treballadors castellanoparlants a participar-hi.
- El programa també fa xarxa entre els prop de 5.000 professionals del centre
- Juanma Peláez
Una segona edició amb llista d'espera
El programa estableix un mínim de deu sessions anuals d’una hora. Les parelles es formen tenint en compte criteris com la disponibilitat, el servei o les afinitats personals. "El retorn que estem rebent de les parelles és molt positiu. I tenim llista d’espera per la 2a edició del projecte”, explica Andrea Sánchez, coordinadora d’Atracció i Selecció i Referent lingüística. “Les persones que venen al nostre centre tenen uns drets lingüístics. Fer l’ús del català entre els pacients i els seus familiars en una situació de vulnerabilitat, millora la qualitat assistencial”, assegura la responsable del programa.
El programa de Parelles Lingüístiques és una acció complementària a les diferents opcions que tenen els professionals com el Prescriu-te el català, una iniciativa impulsada pel Departament de Salut per millorar les competències lingüístiques en llengua catalana o els cursos del Consorci de Normalització Lingüística.
