L'oferta de places a les escoles i instituts de cara al curs que ve continua generant debat a casa nostra. L’aFFaC ha denunciat el "tancament injustificat" d’almenys onze línies públiques d’I3 i de primer d’ESO en diversos municipis del Vallès Occidental en el marc de la preinscripció escolar. Una decisió del Departament d’Educació i Formació Professional que, consideren, afavoreix la xarxa privada concertada en detriment de la pública. En les darreres setmanes, avisen, s’han reduït línies a Sabadell, Cerdanyola, Polinyà, Ripollet, Sant Cugat, Sant Quirze, Rubí, Matadepera i Terrassa. En alguns municipis, com Cerdanyola i Sant Cugat, aquesta reducció afecta més d’un centre educatiu. Tot i que es tracta de l’oferta inicial, les dades dibuixen un full de ruta que no agrada al col·lectiu.
"Són places que ja no s'ofereixen i, per tant, ja ha condicionat la preinscripció i la tria de les famílies", sosté en conversa amb el Diari Lidón Gasull, directora de la federació, que apunta a un pols obert. "Si s'aconsegueix obrir una línia que s'ha proposat tancar, bé. Si no, queden derivats a la privada-concertada. I això ho relacionem directament a la renovació dels concerts educatius. Ja hem presentat al·legacions a la proposta. S'han tancat línies públiques perquè s'ha apostat per la renovació d'escoles privades i concertades", reitera. A parer de l'agrupació, el moviment perjudica la xarxa pública. "Seguint els criteris de la normativa aplicable, el que hauria de regir una renovació de concerts educatius són les necessitats d'escolarització. I, en aquest cas, no s'ha fet així. S'ha fet el contrari del que la normativa diu", lamenta.
L'AFFaC creu que dotacions a l'escola concertada com la pactada aquest mes -391 milions d'euros fins al 2030- comprometen la coherència de la planificació educativa i tenen conseqüències greus en el dia a dia de les famílies i dels centres: aules més massificades, pèrdua d’estabilitat dels equips docents, dificultats per consolidar projectes i un augment de la segregació escolar. Més enllà dels tancaments, la federació alerta amb preocupació que, en un context social convuls, els ajustos que s’estan justificant amb el descens de la natalitat posen en risc la qualitat del sistema educatiu i els vincles socials i democràtics.
El mapa definitiu
Des de l’aFFaC exigeixen al Departament que la renovació dels concerts educatius per al curs 2026-2027 no sigui automàtica i es determini en funció de les necessitats reals d’escolarització. Només amb un canvi de model com aquest, refermen, s'evitarà "la duplicació de places concertades finançades amb diners públics allà on l’educació pública pot assumir la demanda", i es podrà assegurar que tots els alumnes tinguin garantit el dret a una educació de qualitat en condicions d’equitat. Fonts d'Educació puntualitzen que ara per ara només s'ha publicat l'oferta inicial, que és provisional.
El Departament farà valoracions quan s'hagi publicat el desplegament definitiu, que serà després del període de preinscripcions, justament, per poder recollir les preferències de les famílies. Així, insisteixen que hi ha una davallada demogràfica que afecta sobretot les generacions d'entrada a I3 i que el Pacte contra la Segregació recull que cal presentar una oferta ajustada a la població per no generar sobreoferta, "que agreuja la segregació". Alhora, recorden que cada any l'oferta pública creix al final respecte a la inicial, mentre l'oferta concertada decreix. A Catalunya, el mapa per al curs 2026-2027 preveu 2.966 grups a I3 i 2.866 a 1r d’ESO, 37 menys i 25 més, respectivament, que en l’oferta final del curs actual. Educació calcula un total de 132.600 alumnes en aquests cursos, amb 53.600 a I3 i 79.000 a 1r d’ESO. Tot i la disminució d’alumnat a I3, l’ESO registra un augment de 2.027 estudiants respecte al curs actual. Aquesta previsió "mai és una foto final", sinó un "punt d’inici". Per aquest motiu, no descarten "ajustaments".
Mobilitzacions arreu de la comarca
Sigui com sigui, les AFA de diversos municipis afectats s’han coordinat per exigir una planificació "justa i alineada" amb l’interès de les famílies. La possible reducció és tema de debat entre pares i mares. "El que sabem és que s'ha ofert una línia menys a L'Olivera i al Gerbert d'Orlhac", sintetitza Jordi Abel, portaveu de les famílies de L'Olivera de Sant Cugat. Allà, per exemple, diverses associacions han impulsat la Festa de la Pública, per denunciar el que consideren un desmantellament de la xarxa. A Rubí i a Terrassa també s'han organitzat concentracions.
L'entitat d'abast català, que fa de paraigua, considera que les reivindicacions arreu de la comarca reflecteixen la preocupació creixent per la manca de garanties per assegurar una educació pública de qualitat. "Les famílies no seuen a una taula de negociació, però poden posar sobre la taula de l'Administració quin model educatiu volen. Liderarem, si cal, aquesta lluita per aconseguir que no s'acabin tancant les línies que ja s'han proposat. És un tema que ha d'estar sobre la taula i se n'està parlant molt poc. És clau mantenir les escoles públiques", diu Gasull, que adverteix per perdre força en aquest sentit debilita la cohesió social. "Cal un múscul important, una escola pública diversa i equilibrada. No pot ser que perdem teixit educatiu públic", tanca. L'escenari continua obert i el final de curs s'espera mogut al voltant de les aules.
