La companyia vallesana ha duplicat la facturació en tres anys, apostant per diversificar marques i territoris. El directiu, quarta generació de la família Martí, reconeix que l’electrificació està avançant, però alerta que l’elèctric pur encara té una quota de mercat menor a Espanya, i descriu com està canviant el model de propietat.
Movento ha escollit Terrassa per obrir el seu primer concessionari Mazda a Catalunya. Per què? Fa un any i mig vam incorporar Mazda en adquirir un negoci a Madrid. Volíem portar la marca a Catalunya i l’oportunitat va sorgir aquí. Per a nosaltres era molt interessant, perquè és una de les ciutats on tenim més marques, una desena. Terrassa representa aproximadament el 15% del negoci a Catalunya. Si hi sumem Sabadell, superem el 30%, però a Terrassa tenim moltes més marques.
Movento representa una vintena de marques. Per què segueixen apostant per ampliar el portafolis? No es tracta de tenir més marques, sinó de diversificar per tipus de client. Tenim marques generalistes, de gamma mitjana i prèmium. A més, estem incorporant marques que creiem que tindran pes en el futur, com MG o Ebro. És difícil preveure quines marques triomfaran a llarg termini, però les xineses guanyaran quota de mercat en detriment d’altres fabricants clàssics europeu, coreans i japonesos. Hem d’aixecar el dit i jugar la partida. La nostra estratègia és diversificar: tenir presència en diferents marques i territoris.
Han entrat a les Balears i Madrid a través d’aliances amb grups locals. És aquesta la via per convertir Movento en un operador estatal? Volíem créixer en aquests territoris, on amb Moventis ja hi érem, i ho volíem fer amb una presència rellevant, no només amb petits concessionaris. Ho hem fet mitjançant aliances estratègiques amb grups locals forts: entrem amb majoria, però amb socis de pes que coneixen el territori. Això ens ha permès créixer amb les marques que ja tenim i entrar en marques noves.
Volen explorar altres àrees? De moment, no. La idea és créixer en portafolis com una taca d’oli a Madrid i les Balears, on hi ha moltes oportunitats. També a Catalunya, però aquí ja tenim un pes bastant rellevant i créixer és més complicat.
Catalunya continuarà sent el seu centre de gravetat? Sí. Representa el 70% del negoci. És la mare de tot.
Com valora la fusió dels grups Maas i Vallescar? Des de fora, penso que té molt sentit. Tenien marques complementàries, els ha permès generar sinergies i ajuntar estructures duplicades. Entre tots dos tenen més marques que per separat. Han fet molt bona feina. Nosaltres estem més enfocats a créixer en altres territoris; ells han optat per consolidar en un mateix territori, i és una estratègia igualment vàlida. A final, és un món on has de tenir volum, has de créixer.
El 2023 va ser nomenat conseller delegat de Movento, substituint el seu pare. Com ha canviat Movento des d’aleshores? Ha crescut molt. Els últims tres anys pràcticament hem duplicat la facturació i hem passat d’estar centrats a Catalunya a tenir una presència forta a Madrid i Balears. Ara el repte és digerir i consolidar, créixer només en oportunitats molt estratègiques.
Quin és el sostre de la companyia? No hi ha sostre, però tampoc volem créixer de manera desmesurada. El creixement ha de ser sostenible i assumible per l’organització. Hem de seguir creixent, però de forma ordenada. A Espanya el sector està molt atomitzat, però ara toca digerir. A deu anys sí que visualitzo més territoris, inclús potser alguna aventura internacional.
Es veu assumint més responsabilitats dins del grup Moventia en el futur? De moment estic liderant Movento, que és un projecte molt gran. Som una empresa familiar i tot evoluciona, però el grup està en molt bones mans i jo estic centrat en el meu rol.
L’electrificació acabarà monopolitzant el transport privat? El món elèctric anirà avançant pel que demani el consumidor. No es pot forçar. Europa s’ha marcat el 2035, però ara ho volen allargar. Si ho acaben fent, s’estan carregant la indústria europea perquè el seu fort són els motors de combustió; s’estaran tirant un tret al peu. És cert que en el nostre cas, els vehicles elèctrics ja suposen l’11% de les vendes i els híbrids endollables un altre 11%. I sumats als híbrids no endollables, que és la categoria que més ha crescut, estem en un 70%, cosa que fa cinc anys ningú hauria dit. Però l’elèctric pur encara costa a Espanya; estem a la meitat d’Europa.
S’està fent prou des de les administracions? Espanya hauria de fer més del que està fent. Fan dotacions pressupostàries que no donen ni per mig any. La gent està trigant dos anys a cobrar les ajudes per plaques solars, carregadors… L’ajuda al cotxe, el normal és que l’hagis de declarar a Hisenda abans d’haver-la rebut. És vergonyós.
I la digitalització, com l’estan integrant? La postvenda ja està digitalitzada al 100% i la venda també avança amb CRM i intel·ligència artificial. Cada cop més processos seran amb IA, però el tracte personal al concessionari és insubstituïble. Pots fer tota la part principal de la venda en línia i després rematar-ho en físic.
El model de propietat del vehicle també està canviant. Sí. El model tradicional de propietat està perdent pes. El que està funcionant és el model flexible: compres el cotxe, però tens un valor residual i, al cap de tres o quatre anys, pots decidir si te’l quedes o el canvies amb un preu pactat. Les marques hi estan molt enfocades i al client li és còmode perquè està acostumat a pagar quotes per tot. A més, això permet vendre un mateix vehicle diverses vegades i fidelitzar el client, i també ajuda a renovar el parc, que a Espanya té una edat mitjana superior als 16 anys.
Amb tot plegat, cap on evolucionarà el paper dels concessionaris? El model tradicional continua funcionant. Els intents de venda directa per part dels fabricants no han funcionat.
