La regulació del preu dels lloguers a Catalunya ha complert dos anys des que es va començar a aplicar el 16 de març de 2024. Des d’aleshores, el preu del lloguer a Sabadell s’ha mantingut estable, sense arribar a baixar. Comparant el que costava llogar un pis a Sabadell el primer trimestre de 2024 amb el que costava al tercer trimestre de 2025, el darrer del qual es tenen dades disponibles de les fiances dipositades a l’Incasòl, la diferència és positiva del 0,39%, el que ha suposat passar mensualment de 807,67 euros a 810,83. És una xifra inferior a la mitjana catalana (0,9%), que comparteix la conclusió d’haver-se estabilitzat els preus, tot i que no hagin arribat a baixar.
Fins ara, es poden comparar els primers 18 mesos des de l’aplicació de la limitació de rendes. Portant la comparació els 18 mesos previs a l’aplicació de la contenció de rendes, entre el tercer trimestre del 2022 i el primer del 2024 l’increment del preu del lloguer va ser de l’11,4% a Sabadell (7,8% a Catalunya). En aquest cas, es va passar de 725 euros de mitjana al mes a 807,67, un increment mensual d’uns 82 euros de diferència.
Tot i que les rendes s’hagin contingut, en el mateix període de 2024 a 2025, el nombre de contractes signats segons l’Incasòl mostra una tendència a la baixa des de 2023, inclòs. Aleshores, en tot l’any a Sabadell es van signar 3.607 contractes, 290 menys que l’any anterior. El 2024 van ser 2.920 signatures, una xifra que, per trobar-la, cal remuntar-se al 2009. Els quinze anys posteriors se’n van signar més.
Reclamen seguretat jurídica
Segons el sabadellenc Josep Marin, membre de la junta local del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) i l’Associació Immobiliària de Catalunya (AIC), “el preu s’ha contingut, que ja està bé, s’ha frenat l’escalada desmesurada dels últims anys,però no ha servit per augmentar l’oferta” mentre la demanda ha anat augmentant. Menys oferta i més demanda, explica, han provocat que “la gent vulnerable encara té més dificultat per accedir a l’habitatge de lloguer, i entre persones vulnerables hem entrat en una mena de càsting per veure qui se’ls queda”. Les immobiliàries poden escollir el perfil que considerin més adient en cada cas, ja que tenen prou demanda com per fer-ho. Marín reclama a les administracions augmentar l’oferta, amb construcció d’habitatge públic i amb polítiques que facilitin que els privats tinguin seguretat jurídica i no por a llogar. Entre les propostes del sector, que l’administració doni garanties de pagament de l’immoble en cas d’impagament i que assumeixi els desperfectes que es puguin produir. Marin considera que “l’equació de l’habitatge són dues persones, el ciutadà propietari i l’inquilí que necessita viure. Les normatives només donen suport a una part i han oblidat l’altra”, de manera que opina que donar resposta a les demandes dels propietaris permetria arreglar el problema d’oferta.
Opinió compartida per la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, des d’on el seu gerent, Miquel Àngel Vicente, denuncia la “inseguretat jurídica permanent” que viu el sector. El darrer motiu, que els inquilins amb contractes fins al final del 2027 poden demanar una pròrroga de dos anys que els propietaris han d’acceptar obligatòriament. Com que aquesta opció neix d’un reial decret que encara no s’ha aprovat al Congrés, Vicente creu que no s’acabarà aplicant un cop decaigui, però durant el temps de vigència sí que es pot sol·licitar i després s’haurà de complir, encara que previsiblement en els pròxims mesos ja deixi de ser una opció un cop no rebi el suport de la cambra.
“Estem decebuts perquè no deixa de complicar-se el panorama”, apunta el gerent de la Cambra.
Des de l’altra banda, la Confederació de Sindicats de Llogateres (CSI) ha valorat positivament que el govern espanyol hagi incorporat la pròrroga dels contractes de lloguer dins del paquet anticrisi acordat entre PSOE i Sumar, una mesura que, segons l’organització, “protegirà centenars de milers de persones” i evitarà expulsions de famílies amb contractes a punt de finalitzar.
Creix la venda lluny de les grans plataformes
Alguns en diuen venda off-market, d’altres venda per xiuxiueix o por susurro. Sigui com sigui, cada dia és més habitual veure agents immobiliaris que ofereixen propietats amb aquest segell. Un concepte originat en la venda de propietats de luxe a l’abast de ben pocs que s’ha acabat traslladant al mercat comú perquè l’alta demanda permet a les immobiliàries anar a buscar directament el client més adequat per aquestes propietats. Josep Marin ho exemplifica: “la demanda és tan gran i l’oferta tan petita que tenim una base de dades enorme que quan entra el producte el posem al CRM (gestor) i automàticament creua les dades amb 50-60 persones per immoble. D’aquelles, en seleccionem 10-15” i s’acaba escollint la millor candidatura.
