FOTOS | Un breu recorregut per les obres de l'arquitecte Jaume Bach

L’arquitecte sabadellenc Jaume Bach fa més de 50 anys que crea cases, equipaments esportius, edificis de serveis. Ara, el llibre Jaume Bach. Arquitecte repassa la seva trajectòria amb fotos d’Eugeni Bach, el seu fill i company de despatx

Casa Balaguer: el primer projecte, a Sabadell

És el primer projecte signat per Jaume Bach. La casa Balaguer, de 1970, marca l’inici de la trajectòria professional del sabadellenc. Està situada al carrer de Bosch i Cardellach, 84, i, tot i que viscut modificacions des d’aleshores, manté l’essència. La casa es replega a l’interior, amb poques però estudiades, obertures per facilitar l’entrada de llum natural. Una altra característica són els diferents nivells que la conformen, que varien tant sostres com terres, i que es dibuixen a la línia de la coberta. El llibre Jaume Bach. Arquitecte, recull quatre de les primeres cases construïdes pel sabadellenc: casa Tello (Piera), casa Arenas (Vilanova i la Geltrú); casa Olèrdola (Barcelona) i casa Rodríguez (Roda de Berà).

Edifici d'habitatges protegits de Vimusa a Sabadell

A Sabadell, Jaume Bach també és l’autor de l’edifici d‘habitatges protegits de Vimusa a la Gran Via - carretera de Prats. Un projecte acabat de construir el 1994 i que va ser seleccionat en la III Bienal d’arquitectura espanyola. La façana dona continuïtat als blocs d’obra vista que conformen la zona de la plaça d’Espanya i el carrer d’Antoni Forrellad. Està construït en forma de zeta per allunyar-se del trànsit rodat. Alhora, fa de porta d’entrada a la plaça de Pompeu Fabra que té just darrere. La promoció es completa amb un segon bloc, de façana amb totxo més clar. En ser de dimensions més reduïdes, busca adaptar-se millor en escala a la seva posició al final del complex residencial.

Estació d'FGC Universitat Autònoma (Bellaterra)

L’estació d’FGC a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va construir en dues fases, el 1984 i el 1995. La primera data de 1984, i és la que correspon a l’andana que va en sentit Sabadell. També va ser construïdes per Jaume Bach  i Gabriel Mora. Es tracta d’un edifici de 1.200 metres quadrats que adapta la seva estructura a l’escala i un túnel existents. Destaca perquè l’edifici s’organitza a partir d’un mur paral·lel a les vies de tren que, d’una banda, té la marquesina i, a l’altra, una acull un petit vestíbul.

La segona fase de l’estació (1995), en sentit Barcelona, es va construir una dècada després. Es tracta d’una estructura més complexa caracteritzada per una gran nau tancada per una coberta metàl·lica que deixa  a la vista les bigues que es bifurquen abans de creuar el mur que separa la part interior i exterior de l’andana.

Estadi Olímpic de Terrassa

Els Jocs Olímpics de Barcelona ‘92 van tenir diferents subseus al Vallès. A Terrassa, la zona esportiva Abat Marcet es va reformar per acollir les competicions d’hoquei herba. L’estadi és la peça principal de la zona esportiva, i compta amb dos nivells de graderies. Com que l’estadi no creix en alçada, s’aconsegueix que quedi integrat en l’entorn, sense sobresortir, i permeti tenir de paisatge de fons el parc natural de Sant Llorenç. Més lluny, la muntanya de Montserrat.

La tribuna principal contrasta amb les quatre torres d'il·luminació verticals que hi ha en els extrems de l'estadi. A banda, es van construir la resta d’equipaments del complex esportiu com el gimnàs semisoterrat i altres pistes. El projecte, de 14 hectàrees, va ser finalista dels premis FAD el 1991.

Edifici d'habitatges de Castellar del Vallès

Un edifici probablement molt vist pels castellarencs és obra de Jaume Bach. Es tracta del bloc de pisos del del carrer de Sala Boadella que fa cantonada amb la plaça del Mercat de la vila vallesana.

Consta de 18 habitatges, locals comercials i garatge. Destaquen la façana d’obra vista i les finestres dels domicilis en les diferents plantes. Es va acabar de construir el 1970.

Edifici Landscape, seu Central Banc Sabadell i caseta del guàrdia de seguretat (Sant Cugat)

El polígon de Can Sant Joan, a Sant Cugat del Vallès, acull des del 2003 la seu de les oficines de Banc Sabadell. Primer, amb l’edifici Landscape, característic per la seva forma longitudinal paral·lela a l’autopista AP-7 i la B-30.

Té una superfície de prop de 44.000 metres quadrats. La façana de la banda de l’autopista és de formigó prefabricat perforat que fa volada i, la de la banda interior, combina els colors blanc i gris.

El 2012 es va construir un segon edifici d’uns 31.500 metres quadrats, que compta amb equipaments com l’auditori, cafeteria, gimnàs, etc. L’edifici va rebre la qualificació d’or en la certificació LEED (Leadership in Energy and Environmental Design) del US Green Building Council. El projecte es va completar el 2021 amb una singular caseta per al guàrdia de seguretat.

Es tracta de l’edifici 1 M2 per la seva mida, i permet oferir una protecció puntual a les inclemències meteorològiques per al guàrdia de seguretat. El projecte vol ser un abric i un barret com capes que es poden afegir al propi vestit.

Central de Telefónica a la Vila Olímpica de Barcelona

El projecte de la Vila Olímpica de Barcelona va suposar la construcció de diversos edificis porta, que connectaven l’Eixample amb la nova ordenació de la Vila. Es van concebre edificacions singulars no destinades a ser habitatges sinó a prestar serveis, i una d’aquestes va ser la destinada a la Central de Telefónica, situada a la l’avinguda d’Icària, 136-140.

L’edifici consta de dos cossos independents (maquinària i oficines) units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú.

Jardinera Barcina

Passejant per Barcelona, de ben segur t’hauràs creuat amb una jardinera Barcina. Es tracta d’un disseny de Jaume Bach i Gabriel Mora  de l’any 1981 que encara perdura. Es tracta d’una peça de ferro fos amb una forma senzilla i que té un suport de tres boles que l’eleven lleugerament. Una d’elles té una ranura que serveix tan per anivellar la peça com desaiguar.