La febre de viure a l'estranger, de la mà de quatre sabadellencs: "Tenim mals prejudicis de molts llocs del món"

Quatre joves sabadellencs expliquen com és viure, treballar i estudiar lluny de casa sense perdre el vincle amb les arrels

  • El Víctor, la Laia, la Clara i la Berta -
Publicat el 31 de maig de 2025 a les 08:59
Actualitzat el 31 de maig de 2025 a les 09:15

Sigui per estudiar, per feina o per seguir un somni, la Laia, la Berta, la Clara i el Víctor han fet les maletes i saben què vol dir viure lluny de casa. Cadascun ha escollit una destinació i una història pròpia: la Laia volia millorar l’anglès i ha acabat ballant salsa a Leicester; la Berta s’ha enamorat de Berlín malgrat els cels "color nevera"; la Clara ha viscut quatre anys d’universitat i bàsquet als Estats Units; i el Víctor ha trobat a Dubai un món molt més obert i segur del que s’imaginava. Quatre vides que s’han escrit lluny, però que continuen connectades a casa.

Laia Uyà, Leicester

  • Laia Uyà

L’estada d’intercanvi de la Laia Uyà a Leicester havia de ser una pausa: una oportunitat per desconnectar del ritme intens que portava a Sabadell. Ha acabat sent molt més que això. “Volia millorar el meu anglès i conèixer gent, però no m’esperava que m’agradés tant el Regne Unit”, reconeix. Estudiant de Biologia Humana, ha fet el segon i tercer trimestre acadèmic en una universitat britànica. “Em queda res, una setmaneta”, diu. S'allotja en una residència i ha compartit pis amb sis noies. Ah, i ha participat en una agenda d’activitats tant intensa com variada. “Vaig acabar ballant salsa al Regne Unit, no m’ho hauria imaginat mai”, diu rient. Mentrestant, acumula un grapat d'experiències: ha visitat més de 30 ciutats i pobles, ha descobert amb entusiasme l’english breakfast i ha viscut un ritme acadèmic més lleuger que li ha deixat temps per explorar. “He reflexionat sobre com vull enfocar la meva vida".

Berta Espasa, Berlín

  • Berta Espasa

Fa gairebé dos anys que la Berta Espasa va fer realitat el somni de viure a Berlín. El primer tast el va tenir el 2019, i la ciutat la va captivar. Quan una amiga li va oferir una habitació, no s’ho va pensar dues vegades. “Vaig veure l’oportunitat perfecta per anar-hi", explica. Una primavera i un estiu plens de vida; i uns hiverns amb cels tan grisos que ella i els seus amics han batejat com "color nevera o hospital”. Però fins i tot en aquests mesos, Berlín té el seu encant, reconeix. Li ha ofert una cosa que val molt més que la comoditat: una finestra oberta al món. “Hi ha un ambient molt artístic, molt potent: de música, de ball, de techno”. Espasa treballa en una consultoria ambiental, feina que ja feia a Barcelona i que ha pogut continuar des de la seu alemanya. Mai ha deixat enrere la paraula 'casa': “Hem creat una petita gran família, de gent que ve de Sabadell”.

Clara Gómez, Estats Units

  • Clara Gómez

La Clara Gómez acaba de tornar d'una aventura americana de quatre anys. Ha viscut als Estats Units, on ha cursat una carrera universitària gràcies a una beca esportiva de bàsquet. "Vaig jugar al Club Natació i després en un centre de rendiment esportiu vaig aconseguir la beca", explica. Va començar a la Colorado State University, on va jugar dues temporades. "Després, vaig decidir canviar-me d’universitat i seguir la meva carrera a la Universitat de New Hampshire", afegeix. Ara, de tornada a casa, es debat entre dues opcions: començar un màster als Estats Units o quedar-se per aquí. I amb la incògnita de continuar, o no, amb el bàsquet.

Víctor Domingo, Dubai

 

  • Víctor Domingo

El Víctor Domingo fa més de dos anys que viu a Dubai, tot i que cada dia es desplaça a Abu Dhabi, on treballa per al Consell de Tecnologies Avançades del govern dels Emirats Àrabs. Va començar teletreballant per a una empresa espanyola, però aviat va fer el salt a un entorn més internacional i innovador. Dels Emirats, en destaca la seguretat i la diversitat cultural. “El 90% de la població és estrangera i conviuen més de 200 cultures amb respecte”, explica. “Quan vaig arribar em vaig adonar que hi ha molt desconeixement", diu.  Assegura que el país és molt més obert del que sovint es pensa: “Puc deixar la porta oberta de casa o el cotxe al carrer. Aquí la llei s’aplica igual per tothom i això es nota”.