Els sabadellencs no tenen por a fer les maletes per marxar lluny de casa. La ciutat continua exportant talent a l'estranger per diferents factors i ha assolit un rècord històric: mai hi havia hagut tants ciutadans amb passat a Sabadell vivint fora de l'Estat. "A Sabadell hi ha un auge immigratori, amb molta gent que hi ve a viure. La pregunta és: els que marxen, se'n van perquè estan sobrequalificats per a les feines que troben aquí? L'oferta de feines creix a casa nostra, però és una pregunta que està a l'aire i que cal contestar. Ara per ara, no hi ha massa estudis sobre les raons", apunta l'investigador del CED Pau Miret.
Tal com mostra l'Idescat, 8.025 sabadellencs resideixen avui fora de les fronteres estatals -4.148 homes i 3.877 dones, per sobre del 3,5% del total de ciutadans-. Són 328 més que fa un any (+4,2%) i 1.333 més que abans de l'esclat de la covid. La tendència a l'alça és una constant des que es recullen dades: el nombre de sabadellencs que viuen a l'estranger pràcticament s'ha doblat en dotze anys. "Hem viscut un increment de la mobilitat internacional. Som més propensos a viure una temporada fora o fins i tot per sempre", sosté Toni López-Gay, professor del Departament de Geografia de la UAB i investigador del CED, que comparteix la visió de Miret: "No tenim un context d'expulsió de la població ni condicions adverses".
Una tendència que es repeteix arreu
A més, Miret creu que la xifra real de sabadellencs a l'estranger és més alta, perquè no tothom necessita empadronar-se fora i molts no fan el canvi. Tot i que, diu, creix la pressió per formalitzar-ho. Molts cops, simplement per un interès econòmic o una necessitat contractual. López-Gay incorpora una altra lectura: existeix un percentatge de sabadellencs d'adopció, ara a l'estranger, que són nascuts fora d'Espanya. "Quan pensem en el sabadellenc que viu a l'exterior, no només és aquell que va néixer aquí, sinó algú que pot tornar al seu país d'origen o que fa una reemigració. Són ciutadans que ja han voltat per diferents països". Aquest perfil es repeteix en dos de cada tres residents a l'estranger amb passat a la província de Barcelona.
- Cues a l`aeroport del Prat
- ACN
Si comparem Sabadell amb altres ciutats amb una població homologable, observem comportaments similars. Per exemple, hi ha 8.318 terrassencs i 8.057 badalonins vivint a l'estranger -en tots dos casos, també per sobre del 3,5% del total de residents-. "Els creixements mostren percentatges similars en sabadellencs, barcelonins, catalans o espanyols", confirma López-Gay sobre un fenomen global. La destinació depèn d'aspectes com el perfil i la qualificació de qui es desplaça i hi ha molta diversitat. Probablement, consideren les veus, on hi ha el gruix més gran de desplaçats és entre els joves. "Acostuma a ser població adulta, entre els 20 i els 40 anys", precisa López-Gay. "És qui té menys lligams, perquè potser encara no ha format una família", detalla Miret. Alhora, afegeix, emprendre el viatge comporta un risc controlat, perquè sempre hi ha la porta oberta d'un retorn a casa.
Sense perspectiva de canvi
Sigui com sigui, un de cada 28 sabadellencs emprèn l'aventura lluny. La proporció dibuixa que, amb les ràtios actuals, pràcticament un alumne de cada aula anirà a viure a l'estranger. Les perspectives dels experts consoliden l'increment. Ni tan sols la pandèmia ho va alterar. Perquè es revertís la dinàmica, considera Miret, caldria un fenomen més sostingut. "Una crisi econòmica més prolongada en el temps sí que pot tenir un impacte més clar des d'un punt de vista demogràfic i de migracions".
L'escenari coincideix en un noment en què Sabadell està de moda entre els catalans. La ciutat va tenir l'any passat el major saldo migratori dins del país, amb un balanç que frega el miler de persones entre les que arriben i les que marxen (974). "Estem en un moment de boom perquè l'economia continua anant bé. Aleshores, la pregunta ens torna a l'inici: per què surten? La principal hipòtesi és que alguns no troben a Sabadell el lloc de feina o la formació que voldrien", tanca Miret.
