La familia Montoya s’acomiada de la Gelateria Ca n’Oriac després de 50 anys de llegat

Cinc dècades d’història queden avui dilluns gravades en la memòria veïnal de Ca n’Oriac. La família Montoya abaixa la persiana de la mítica Gelateria Ca n’Oriac i traspassa el negoci a altres mans, que en conservaran el rètol —ja un símbol identitari del barri— però amb una manera de fer pròpia. “Ens fa molta pena, he plorat molt. Però ja no puc amb tot”, confessa Joaquim Montoya, més conegut com a Nito, fill dels fundadors i cara visible de la segona generació. El creixement exponencial d’Emme Cafè, la seva marca de cafès d’arrel sabadellenca —la mateixa que fa uns mesos va servir cafès de franc a Paiporta després de la DANA— l’ha empès a fer un pas al costat. “Ha arribat el moment”, admet.

La història de la gelateria comença amb un gir de 180 graus. El fundador, Joaquin Montoya pare, era lampista. Cap al 1976 va obrir una botiga de mobiliari per a bany i cuina a l’avinguda de Matadepera, però el negoci no acabava de quallar. És aleshores quan ell i la seva dona, Dulce Gaona, decideixen girar el timó del tot, i aquell modest local es transforma en la primera gelateria artesanal de Ca n’Oriac, i una de les més antigues que conserva la ciutat. Van comprar una geladora, una màquina d’orxata —que encara avui conserven com una relíquia— i van començar des de zero. “Mai no hem comprat ni un quilo de gelat, tot és fet aquí”, recorda Joaquim fill, que reivindica el seu pare com un mestre gelater autodidacte.

Joaquin Montoya ja buscava en els seus inicis uns productes de qualitat. La xufla, d’Alboraya; la llet fresca, d’una vaqueria de Sant Fruitós de Bages, i l’aigua per fer gelats i l'orxata, d’una font entre Matadepera i Terrassa. “El meu pare carregava litres i litres d’aigua quan tornava de la font”, recorda. La Dulce va ser el rostre amable darrere la barra durant dècades, fins que fa uns anys es va retirar. Des de llavors, ha mantingut el rumb del negoci juntament amb la seva dona Dulce Gaona, sempre fidel al mateix principi: la proximitat amb el client. “L’actitud ho és tot”, defensa. “Tant és de quin negoci es tracti: tenir empatia i bon tracte és el secret. No hi ha millor propaganda que un client satisfet”.

Joaquim Montoya –fill– ha crescut entre gots, tasses i geladores. Amb només 10 anys ja estava al negoci dels pares aquí netejant gots. La seva infància està lligada al negoci familiar, des de les migdiades en banyeres de la botiga de sanitaris fins als viatges a València amb la furgoneta carregada de sacs de xufles. “El meu germà i jo ens hi adormíem al damunt”, diu.

La transformació de la botiga —de sanitaris a gelateria— va ser una aposta arriscada però visionària. Van començar amb una màquina de gelat, unes granissadores i una orxatera manual de 30 o 40 litres. La resta va venir sola: qualitat, constància i un tracte humà que els ha convertit en un referent del barri i de la ciutat. El negoci passa ara a altres mans, que mantindran el nom a la façana però iniciaran una nova etapa. La família Montoya s’acomiada del seu barri. Cinc dècades després, deixen un llegat que ha marcat generacions.