Les noves façanes de la rambla d'Ibèria

La rambla d’Ibèria viu un moment d'efervescència constructiva amb obres en tres cantonades seguides i un projecte que combina comerç i habitatge entre aquesta via i la plaça del Mil·lenari. Les grues, els operaris i les visites d’obra són constants en un dels principals eixos viaris de Sabadell, que veu com diferents projectes estan en marxa per atraure nous comerços, serveis i veïns. El que havia sigut una entrada i sortida de la ciutat entre edificis industrials és, cada cop més, un eix viari, comercial i residencial.

“És una via que està guanyant qualitat”, destaca Jordi Llonch des de la Fundació Bosch i Cardellach, on coordina la secció de Territori i Espai Urbà, i remarca la importància que ha tingut el soterrament del tren en aquest aspecte, ja que dècades enrere el tren circulava en superfície en el que actualment ara és el passeig sorgit del soterrament.

Hi coincideix Tomàs Algaba, gerent de la gestora de projectes immobiliaris Zion, perquè defensa que “quan s’ha mogut una mica l’entorn i s’han soterrat les vies, aquesta zona comença a tenir cert interès comercial”, analitza 

Els dos sabadellencs comparteixen que en aquest punt de la ciutat el que s’està produint és una transició de naus industrials a edificis de comerços i serveis, amb més espai de vorera, la qual cosa també fa que l’entorn sigui més amable per als vianants, juntament amb zones verdes en els nous edificis i la resta de millores per dignificar l’entorn, com el futur passeig sorgit del soterrament dels FGC. 

De totes maneres, Algaba assenyala que “la zona demanda una transformació urgent, si no, davant tindrem una via nova i, darrere, cases i naus sense utilitzar”. Una realitat que no creu que és única de Can Feu i Gràcia, sinó que també es produeix a Covadonga, per exemple, on les indústries perden pes i la demanda d’habitatge és sobradament coneguda. Llonch afegeix que, d’una banda, la transformació de naus industrials en habitatges que es produeix en diversos barris històricament industrials fa que es densifiquin i, en el cas de la indústria, pensa que oferir més aprofitament urbanístic també incentivaria que hi hagués una major renovació, tenint en compte que hi ha múltiples cases i indústries si no sense gaire ús, pràcticament abandonades. 

El que tenen clar tots dos és que la indústria pesada s’ha de situar als polígons industrials, on han de comptar amb una bona connectivitat viària i, alhora, redueixen les molèsties als veïns perquè el trànsit de mercaderies no circula pel nucli urbà.

Quan el tren passava per sobre

L’any que ve es compliran 30 anys des que la rambla d'Ibèria va incorporar un túnel per permetre el pas dels vehicles per sota les vies del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Des del 2018, aquesta situació està capgirada i el que passa per sota terra és el tren, mentre que el trànsit rodat és el que passa en superfície. I, des de Can Feu, avancen les obres d’urbanització del passeig sorgit del soterrament, que es preveu anomenar passeig de l’alcalde Antoni Farrés, i que ha de ser un connector entre Can Feu i el Centre.

Quatre projectes que s'estan duent a terme

Gimnàs

Dels quatre projectes que estan en marxa a la rambla d’Ibèria, el primer és el nou edifici del número 121 en el qual està previst que s’hi construeixi un gimnàs. L’edifici compta amb uns 3.000 metres quadrats de superfície, repartida a parts iguals entre planta soterrani on hi haurà aparcament, planta baixa i pis.

La construcció recularà en les voreres del xamfrà nord i sud de la rambla d’Ibèria, de manera que es guanyarà espai per als vianants. L'edifici delimita amb la rambla d'Ibèria i els carrers de Frederic Soler (est) i Pau Claris (sud).

Gran supermercat

El tercer supermercat Esclat a Sabadell ja agafa forma a la rambla d’Ibèria, i se situa, en direcció a la plaça del Mil·lenari, a continuació del futur gimnàs. Tot i que per normativa podria tenir una gasolinera, de moment no està prevista en el projecte i, per tant, no s’està construint.

Tot el que es construeix ara és per destinar-ho al supermercat Esclat, amb unes 200 places d’aparcament entre planta soterrani i planta baixa. La botiga estarà al primer pis, al qual els vianants accediran des del carrer de Quintana amb rampes mecàniques i ascensors. L’edifici també tindrà un altell a dos nivells, amb instal·lacions i serveis pels treballadors. Els vehicles tindran l’accés principal pel xamfrà de la rambla d’Ibèria, mentre que la càrrega i descàrrega es gestionarà des de Pau Claris. Serà el tercer establiment de l’empresa osonenca a Sabadell, i se sumarà als dels carrers de Margenat (Hostafrancs) i el carrer de Brutau (Eixample).

Rehabilitació de la nau Tallers Fontanet

La nau Tallers Fontanet està passant per un procés de rehabilitació durant el qual es preveu renovar els tancaments, la protecció al foc, instal·lar panells fotovoltaics i reforçar l'estructura. L’edifici està format per una planta baixa principalment, tot i que a la cantonada l'edifici compta amb dues plantes destinades originalment a oficines. La rehabilitació que s’hi fa té la finalitat, de moment, de mantenir l’edifici, sense que hagi transcendit que es vulgui utilitzar per a alguna activitat. El 2018, l’Ajuntament va denegar una llicència a Memóra per construir un tanatori en aquest indret i, des del 2020, no hi estan permesos.

Tot i que urbanísticament l'ús dominant previst és el d'indústria urbana o agrupada, de compatibles n'hi ha com oficines, restauració, recreatius, magatzem, aparcament, estació de servei, etc.

Habitatges i locals

Al final de la rambla d'Ibèria, ja entrant a la plaça del Mil·lenari, un promotor privat treballa en la transformació de l'illa que delimita amb els carrers de Viladomat al sud i Rocafort a l'est. El passat mes de febrer se'n va aprovar l'estudi de detall, posteriorment a l'exposició pública que va finalitzar el desembre de 2025. Si bé en un extrem ja hi ha un bloc de pisos, el que aquí es proposa, a l'altre extrem, combina una part comercial amb una residencial. Si finalment avança el projecte, la llicència d'obres determinarà el nombre exacte d'habitatges, places d'aparcament soterrani i locals que es plantegin.