Per Nostra Llar no només hi transcorre el temps i l’eco del passat tèxtil de Sabadell. Hi transcorren històries compartides, memòria i veus que han fet d’aquest racó de Sabadell una petita volta al món –amb el nomenclàtor més internacionals de la ciutat– amb ànima pròpia. Una d’aquestes ànimes té nom i cognom: Teresa Coret. Nascuda a les cases de Cal García i testimoni de la història del barri, és memòria del barri i motor del seu batec. “He nascut a Nostra Llar, a les casetes de Cal García. I aquesta ja és casa del meu nét” apunta Teresa Coret, amb un to evocador.
La seva vida– i les seves arrels–,està lligada al barri: la seva mare, treballadora de l’Artèxtil, va tenir l’oportunitat de triar una de les cases que s’oferien a les famílies que hi treballaven. “Li van donar quatre claus per a escollir. I tot i que el meu pare, en un principi, no volia anar-hi a viure allà, a poc a poc i d’amagat, la va anar pagant”. I és que l’1 de maig del 1955 les primeres 69 cases ja estaven acabades, del total de 334 que acabarien formant el nou barri, que tenia com a promotor l’empresari Josep Garcia-Planas.
La Teresa no només ha crescut al barri, sinó que ha contribuït a construir-lo. La seva mare va ser una de les impulsores del primer grup de gent gran, quan encara no hi havia associació de veïns. “Amb la Teresa, el Raimundo, la Carme... feien un grup al carrer Medellín. Cosien, organitzaven excursions, feien festes...”, recorda. Amb els anys, el barri es va organitzar, es va mobilitzar, i la Teresa sempre hi ha estat. A la rua de carnestoltes dels Falcons, a les reunions veïnals, com a comerciant i a l’associació de veïns, on va entrar fa pràcticament vint anys.
“Vam veure que calia implicar-se, que el barri necessitava empenta. I així, de mica en mica, ens hi vam anar posant”. Des del caire reivindicatiu fins a l’organització de festes i cites solidàries. Ella, acompanyada d’altres veïns, han impulsat la plantació d’un arbre durant cada Sant Jordi al parc del barri (des de fa anys), el quinto solidari per la Marató de TV3 i l’únic concurs de decoració de cases de Nadal de barri que té Sabadell. “És feina de tots els veïns que han estat implicats en la junta”, reconeix Coret, que també cedeix els reconeixements al seu company, en Jordi.
El poliesportiu, gran fita
Una de les fites que recorda amb més orgull és l’obertura –gairebé clandestina– del poliesportiu. “Estava tancat, abandonat, i allà hi feien botellots. Vam forçar el pany i vam començar a netejar-lo. Ens vam fer càrrec de la llum, de l’aigua, d’una assegurança. I vam començar a fer-hi activitats”. Amb respecte i insistència, el van convertir en l’eix del barri. Avui, el poliesportiu és vida: hoquei, patinatge, gimnàstica, pilates, ioga, karate... i, sobretot, punt de trobada. “Allà ens hi trobem, fem festes, assemblees, som barri.”
L’encant de Nostra Llar, per Coret, és precisament el caire familiar que encara s’hi respira, i així ho defensa. “Som un barri tranquil, però lluitador. La gent gran recordem un tarannà de veïnat que no volem perdre. Fins fa no tant deixàvem les portes obertes, les claus entre veïnes... i sempre hem demanat sal amb plena confiança! Això, això és el que fa gran el barri”.
I entre records de la mare regant plantes de les veïnes que marxaven de vacances, les rutes disfressades de Halloween que sorprenen la gent gran, l’enginy dels veïns per guarnir amb detalls les seves cases per Nadal i les paelles col·lectives per Festa Major, ressegueix el seu lema: “Fer barri, lluitar pel barri, tenir cura del barri... I no deixar enrere ningú, sobretot la gent gran”.
Coret ha fet una passa al costat com a líder veïnal, però continua implicada en tot allò que s’hi cou: “És el moment de deixar pas a gent més jove, però sempre m’hi trobaran pel que calgui”.
