Viure la teva identitat amb orgull

Hem recollit quatre testimonis que ens parlen de com han viscut aquesta edició de l’Orgull: posant sobre la taula reivindicacions pendents i compartint el seu camí personal fins a poder viure la seva identitat amb llibertat.

Lyhdyr Esquerdo, comprendre les persones no-binàries

“En el meu cas, l’Orgull és fonamental per donar visibilitat a les identitats no-binàries. El meu ha estat un camí molt llarg fins a poder ser qui soc ara”, explica.

Esquerdo recalca que encara hi ha molt desconeixement sobre les persones no-binàries: “Molta gent es resisteix i no vol utilitzar el gènere neutre; per a aquestes persones, és només una moda.” Lyhdyr creu que falta educació i referents socials en aquest àmbit.

Per a qui no ho conegui, Esquerdo explica què significa ser una persona no-binària: “Les persones no-binàries som aquelles que el nostre gènere no s’identifica dins del binarisme home-dona, sinó que es tracta d’un gènere diferent o una combinació d’ambdós.”

Josep Lluís Lai Martínez, naturalitat i lluita constant

Per a en Josep, l’Orgull és una jornada de celebració: “On podem reivindicar i lluitar pels nostres drets.”

Explica que el seu camí ha estat planer: “Sense cap problema, des dels 11 anys ja ho sabia. Si algú té aquí un problema, és una certa part de la societat amb les seves actituds.”

Tot i això, Martínez considera que encara hi ha realitats que cal visibilitzar i drets per conquerir: “En àmbits com l’esport i l’exèrcit encara queda molt treball per fer.” I es pregunta: “Com pot ser que al món del futbol espanyol encara ningú hagi sortit de l’armari?”.

Jorge Heredia, visibilitat i llibertat

Visibilitat. Aquesta és la paraula que en Jorge Heredia considera essencial durant la celebració de l’Orgull.

“El meu camí ha estat complicat. No va ser gens fàcil arribar a on he arribat ara”, comenta. Explica que a Catalunya “puc viure més lliure que al meu país d’origen. Aquí puc vestir més curta i més ‘maricona’ que en altres llocs”. Tot i sentir-se lliure a l’hora de vestir, Heredia reconeix que encara hi ha por a la repressió: “Molts cops surto de casa amb por, i això ha de canviar.”

Transmet un missatge a totes aquelles persones que encara no han sortit de l’armari: “No os apuréis en mostraros porque cuando lo hagáis seréis lo mejor que hay en el mundo.”

Damaris Tondel, visibilitat i suport col·lectiu

Seguint el fil d’Heredia, Damaris Tondel també destaca que ser a l’Orgull significa visibilitat personal i suport a tothom.

“El meu camí ha estat complex. Sempre he estat envoltada de persones del col·lectiu, però no em vaig arribar a plantejar aquesta pertinença fins molt tard.” Per a Tondel, la seva ha estat una evolució natural però molt lenta. També posa el focus en la manca de coneixement sobre les famílies diverses fora de l’àmbit heteronormatiu.

Vol deixar un missatge d’acompanyament a qui encara no pot viure lliurement: “Sempre hi ha algú disposat a oferir-te una mà per acompanyar-te durant aquest trajecte personal.”