Setembre és sinònim de tornar a començar: la feina, l’escola, els horaris i les agendes que s’omplen de cop. Sovint apareix allò que s’anomena “síndrome postvacacional”. Vanessa Sallent Muñoz, psicòloga clínica adjunta del Parc Taulí exposa que és un “estat absolutament transitori de menys d’una setmana, que genera un malestar per aquesta adaptació de nou a la rutina”. És a dir, res patològic ni motiu de preocupació, simplement el cos acostumant-se a un canvi de ritme, assevera. Els símptomes poden sonar familiars: sentir-se irritable, amb dificultats per concentrar-se, més trist del compte o de mal humor. Però, com explica Sallent, “això entra dintre del que hauria de ser”. Només si aquest estat s’allargués més de dues setmanes, amb problemes greus de son, alimentació o fins i tot crisis d’ansietat, caldria plantejar-se buscar ajuda.
Per evitar que la tornada sigui un cop massa sec, la psicòloga recomana no escurar fins a l’últim moment. “És aconsellable començar a ajustar horaris uns dies abans, menjar millor, reduir l’alcohol i tornar a petites rutines que ajuden a regular-se”. El més important, però, és entendre que la reincorporació és progressiva i que “necessitaràs uns deu, quinze dies per tornar al nivell anterior de funcionament”. Per això, val la pena deixar-se una agenda més lleugera la primera setmana i no voler tornar al ritme frenètic de l’últim dia abans de marxar.
També hi ha qui aprofita setembre per fixar-se nous propòsits, com si fos un segon Cap d’Any. Aquí Sallent és clara: “ara el propòsit és reincorporar-se, jo crec que això ja és suficient propòsit”. Els objectius més realistes, diu, tenen a veure amb cuidar-se i mantenir el plaer en el dia a dia, i no amb imposar-se grans exigències. La clau és no reservar tota la part lúdica només per a les vacances, sinó buscar espais que ens recordin aquell gaudi durant l’any. “Les vacances idealment haurien de ser cada dia una miqueta”, resumeix. Un moment per fer esport, llegir o passejar: aquí ja cadascú sap què el fa més feliç.
