“Als anys vuitanta, l’Organització Mundial de la Salut ja va donar l’alerta de l’augment de casos d’obesitat infantil”, respon la doctora Raquel Corripio, cap de Servei de Pediatria i coordinadora d’Endocrinologia Pediàtrica del Parc Taulí, preguntada per si es tracta d’una malaltia moderna. “Avui afecta pràcticament un de cada cinc infants al món: estem parlant de 110 milions de criatures”, sentencia. La dada impressiona; i segons l’experta és crucial entendre que no parlem d’un tema estètic, sinó de salut. “L’obesitat és una malaltia crònica i metabòlica. El teixit gras fabrica substàncies que tenen impacte sobre l’organisme. Si no es tracta, reapareix”. Ho diu perquè els professionals topen a vegades amb “una manca de consciència de malaltia”.
Només un 10% dels infants que arriben a consulta al Parc Taulí tenen una causa genètica al darrere. La resta, un 90%, responen a hàbits com què mengen i com es mouen. “És a partir dels tres o quatre anys, quan l’alimentació ja es liberalitza, que hi ha més risc que aparegui obesitat si no hi ha uns bons hàbits establerts”, explica. És clau cimentar uns bons hàbits abans dels 10 anys, quan el tarannà de l’infant encara es pot reconduir. Més tard, ja d’adolescents, busquen autonomia i escapen a qualsevol control.
- La doctora Raquel Corripio del Parc Taulí
- Cedida
Sabadell convida a cuidar-se?
L’entorn hi té molt a dir. Sabadell ha viscut una proliferació desmesurada de cadenes de menjar ràpid, sobretot hamburgueseries a la zona del Centre. Set franquícies diferents s’han instaurat al municipi en qüestió de tres anys. El sabadellenc està més exposat que mai a l’anomenat ‘fast food’, que a més presenta un preu més competitiu que la resta d’establiments de restauració. “Un cop al mes no té impacte en el pes ni en la composició corporal anar amb els amics a menjar en un d’aquests locals. Però si passa a ser setmanal o fins i tot diari, sí que hi ha conseqüències”, sosté Corripio.
Per a la doctora, cal actuar a diferents nivells. “Les taxes sobre aquests productes més insalubres haurien de ser superiors, com passa amb altres productes addictius, com el tabac”, exemplifica. A més de l’alimentació, l’entorn urbà juga un paper fonamental en la salut dels infants. “Necessitem ciutats que permetin moure’s, anar amb bicicleta o caminar. Que pertanyin a les persones i no només als cotxes”, remarca la doctora. Els especialistes coincideixen que l’activitat física diària —com a mínim mitja hora o una hora de joc actiu, esport o moviment— és tan essencial com menjar bé.
El paper de les famílies és, possiblement, el més rellevant. Són elles qui decideixen què entra a la nevera i qui donen l’exemple en els hàbits quotidians. “Som els primers proveïdors de menjar i els que marquem les rutines”, explica la doctora. Això no vol dir que les famílies estiguin soles: l’acompanyament des de les escoles és igualment necessari. Els menús escolars, assegura, acostumen estar “ben equilibrats i responen a criteris nutricionals rigorosos”, de manera que contribueixen a educar el paladar i donar varietat a l’alimentació.
