Els casos d'agressió sexual amb penetració s'han duplicat en aquests primers tres mesos de l'any respecte al mateix període del 2024. Les dades policials d'aquest trimestre dibuixen una tendència que trenca l'evolució prèvia, amb un repunt dels delictes sexuals a Sabadell. En els dos anys anteriors, van ser 39 (2023) i 31 (2024). En tres mesos del 2025, ja són 14 violacions conegudes.
Encarna Bodelón, professora de Filosofia del dret i membre del grup vinculat a la UAB Antígona, analitza l'increment de casos. "En l'àmbit criminològic, parlem de la xifra negra. Una cosa és la realitat i l'altra quina part del fenomen s'arriba a denunciar. Aquest 'gap' és la xifra negra. Les denúncies són només una part de la victimització i poden pujar o baixar per múltiples factors. Primer, per la consciència dels fets. En el cas dels delictes sexuals, moltes dones han pres consciència de què és una agressió sexual i tenen menys por de ser culpabilitzades. Abans, no identificaven aquestes agressions, sobretot en l'àmbit de la parella. El que veiem és que augmenten les denúncies, però no vol dir que augmenti el fenomen", sintetitza.
L'experta apunta a un nou escenari, amb menys estigma. Begoña Casado, advocada i també integrant del col·lectiu, marca un punt d'inflexió. "El rebuig a la sentència de la Manada va fer que la societat comencés a debatre sobre l'abús. Afrontar la violència sexual com un fenomen estructural és molt important". Amb tot, evita l'alarmisme. "Aquest terror que es pot imposar compleix una funció de retirar les dones de l'espai públic. Es genera una por a agressions comeses per persones desconegudes, alienes a la víctima, però cal especificar que aquestes són residuals. La majoria són comeses per figures de l'entorn, conegudes per la víctima. Cal ser curosos, perquè la por és una eina de control social", especifica. En general, coincideixen, es fan més públics els fets. "Les dones visibilitzen més el que sempre han patit, prenent una posició més activa", afegeix Bodelón. Veient la denúncia com un pas cap a la reparació.
Els protocols
Catalunya integra un protocol medicoforense nou d'atenció a les agressions sexuals. "Davant d'un fet, es pot denunciar i judicialitzar, però també es pot atendre sense judicialitzar. Tota la xarxa especialitzada en violències masclistes té l'obligació d'atendre agressions encara que no hi hagi denúncia", avisen. Aquest fet garanteix l'acompanyament també a aquelles dones reticents, que no volen allargar els processos. A Sabadell, un dels espais especialitzats és el SAI, ubicat al carrer de Vidal, 146. Entitats com Actuavallès també treballen en l'abordatge dels casos. En el que va de 2025, han rebut quatre consultes vinculades a violència LGTBI-fòbica. En el mateix període de fa un any, en va ser una.
La tendència es repeteix al conjunt del país: els delictes sexuals van ser els que més van créixer un 12,5% durant el primer trimestre respecte del mateix període del 2024 -de 902 a 1.015-. En concret, les agressions sexuals amb penetració, considerades les més greus, van créixer prop d'un 27%, de 332 a 421. "Hi ha molts mecanismes que s'estan actualitzant. En altres, falten passes. Per exemple, falta especialització en els jutjats VIDO. Queda feina per fer", insisteixen. Les veus apunten la necessitat de millorar la formació dels agents que acompanyen la víctima en el procés. Tot plegat, sense oblidar la importància de la prevenció en totes les esferes.
