Una guerra civil, la pitjor de les guerres, deixa sempre ferides, fruit dels enfrontaments bèl·lics i polítics. Tots hem patit ferides més o menys sagnants i records dolorosos per causa de la irracionalitat humana, però si en el cas que ens ocupa es vol desmerèixer i empetitir l’Alcalde Marcet pel fet del seu allistament a l’anomenat bàndol guanyador, qui avui abandera la retirada del seu nom del nomenclàtor ciutadà demostra una curta i partidista visió i interpretació de la historia. O… és que per aquesta regla de tres cal esborrar de les seves pàgines el paper primordial de l’Adolfo Suárez en la delicada i difícil Transició política? O el rol d’en Samaranch en la modernització de Barcelona gràcies al seu imprescindible paper jugat en les Olimpíades del 92? O… més encara: és que tal vegada el Govern soviètic el va vetar, quan el Govern espanyol el va acreditar com a ambaixador davant el Kremlin, atesa la seva filiació política? I, a la inversa, no se l’hi ha reconegut a Carrillo, per tot l’espectre polític, el seu intel·ligent posicionament per facilitar l’assentament de la fràgil democràcia?
L’Alcalde Marcet no va ser un home còmode pel règim. El seu llibre “Mi ciudad y yo” va causar en els cercles del poder a Barcelona “una profunda consternación y disgusto por su contenido”. Hi ha constància de la reprimenda del Ministerio de Gobernación als censors de l’època, pel contingut de l’obra – que es va fer retirar del mercat. Més concretament, el “disgusto” es centrava en 49 pàgines qualificades d’“inaceptables”.
Més motiu d’incomoditats; l’any 1958 a primera pàgina del prestigiós New York Times, Marcet manifesta “el Gobierno no hace nada; si intenta Vd. exportar le bloquean por todas partes. Hay concesión, esperas, se abre expediente, indiferencia… hasta que uno se da prácticamente por vencido”. El titular de l’article deia: “Madrid pone impedimentos al textil catalán”. “Nihil novo sub sole” hi afegiria.
D’exemples com aquests en podríem trobar força més, però em sembla que ja n’hi ha prou. Marcet fou un bon Alcalde i personalment crec que la seva sobtada substitució es va rematar per la lloable iniciativa sobre l’abasteixement dels mercats en la denominada “Operación Marcet”. Volia escurçar la cadena de valor apropant el productor al consumidor en benefici d’aquest darrer. Val dir que el guardià de les essències polítiques, el Governador Acedo, diguem que no el veia amb bons ulls, precisament per les seves iniciatives i, encara més quan va saber que Marcet es dirigia per escrit al Caudillo sense passar per la censura del Gobierno Civil. En certa manera podríem concloure que el van sacrificar aquells pels quals havia lluitat. Lamentablement, no podem negar que la Història n’està plena de “lleialtats” com la de referència.
Marcet fou un Alcalde que va deixar empremta i un empresari valent i precursor de moltes iniciatives empresarials. Em quedo curt, perquè mèrits per Sabadell en va fer molts més dels apuntats i segurament també errors, però ara no es tracta de fer un balanç de govern, es tracta d’evitar, des del meu punt de vista, un desencert històric, que si no es pot evitar, sí que almenys es pot intentar-ho.
“El resum és clar: Marcet va posar per davant la Ciutat a altres fites polítiques i empresarials que, a ben segur, tenia a l’abast”
