La UAB treballa a marxes forçades per recuperar la normalitat

La universitat més gran de Catalunya retrocedeix en el temps: passa de la digitalització al món analògic. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va patir un ciberatac la matinada del passat dilluns 11 d’octubre i ara per ara encara no s’ha pogut resoldre. L’atac informàtic està afectant més de 40.000 persones i 650.000 arxius. L’assalt es va executar amb un ransomware, conegut com a PYSA. Es tracta d’un programari maliciós que xifra els documents de la víctima i exigeix un alliberament per tornar-hi a accedir. Tot i això, no es preveu que fins Nadal es puguin utilitzar els serveis informàtics amb normalitat, una data que queda lluny per als més de 37.000 estudiants i per als gairebé 4.000 docents. Tot i actuar a contrarellotge, el rector, Javier Lafuente, explica que l’atac ha suposat refer de nou tota l’estructura informàtica: “Cal anar a poc a poc per mantenir la seguretat del campus”. Davant la situació, gestió acadèmica treu fum, la docència busca alternatives per comunicar-se, l’alumnat viu la situació amb incertesa i els informàtics treballen a marxes forçades per recuperar les dades. Tot plegat ha creat una situació de canvis i d’incertesa. Així ho exposa el docent i investigador Santiago Tejedor: “Primer la pandèmia i després el ciberatac, dos fets que ens han convidat a esprémer al màxim la creativitat; hem reaccionat davant de situacions poc previstes dissenyant diferents estratègies i plataformes d’interacció alternatives”. Mireia Capdevila, una estudiant de tercer curs de Periodisme, defineix la situació de “complicada”, assegura que la falta de campus virtual els dificulta les entregues: “M’impossibilita seguir els estudis no tenir una plataforma alternativa al campus, ja que no rebem informació. Anem peix en la majoria d’assignatures”. D’altra banda, Irene Córdova, estudiant de Dret, exposa la següent situació: “Tot són entrebancs, per exemple, els estudiants de l’últim curs no hem pogut triat tutor de Treball Final de Grau (TFG), ja que tot es feia en línia”, lamenta.Tot i els obstacles, des del comissionat d’informàtics de la UAB, Jordi Hernández intenta ser positiu, i assegura que aquesta setmana han aconseguit dues grans fites: el proveïdor d’Internet i utilitzar totes les tasques dels serveis cooperatius. En aquesta línia, Hernández assegura que “els ciberatacs tenen agenda pròpia”, l’expert és del parer que la tecnologia és el futur i cal adaptar-nos a tots els canvis: “Tothom té una porta de seguretat a casa seva, per això hem de protegir-nos i crear una barrera de seguretat davant dels possibles atacs tecnològics. La UAB haurà de fer autocrítica per saber si la seva seguretat era prou eficient”