Camí del milió d'habitants: quins reptes implica el creixement demogràfic al Vallès Occidental?

No és cap exageració pensar que aviat el Vallès Occidental assolirà el milió d'habitants. Algunes projeccions de l'Idescat basades en escenaris moderats situen aquest màxim històric abans de tancar la dècada. L'evolució és clara des de fa temps, amb un auge demogràfic impulsat sobretot per la immigració. "El creixement natural és zero. L'increment s'explica pels moviments migratoris", confirma Joan Garcia, demògraf del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). "La dinàmica es repeteix en els últims anys. La gent que ve nova ho fa sobretot a grans ciutats, com Sabadell i Terrassa. La resta de municipis experimenten canvis menors", analitza.

L’informe sobre la població publicat pel Consell Comarcal aquest octubre dibuixa un increment anual consolidat, per sobre de l'1%. L'1 de gener del 2025, el Vallès Occidental tenia 970.228 habitants, un 1,1% més que un any abans –l'anterior, la pujada havia sigut de l'1,16% i el 2022 de l'1,12%–. La darrera xifra se situa lleugerament per sota de la mitjana a Catalunya, que va créixer un 1,4%. De fet, entre el 2020 i el 2025, s'observa un ritme de creixement inferior al del conjunt del país. En aquest període –condicionat per la pandèmia–, la comarca va guanyar població amb un ritme del 0,69%, més lent que la mitjana catalana (+0,86%) i que la majoria de les comarques de l’entorn.

La tendència planteja algunes preguntes: quines implicacions té l'argument de població? Els municipis i la comarca en conjunt estan preparats per assumir més habitants amb els serveis, equipaments i infraestructures actuals? Pot arribar el Vallès al límit de la seva capacitat?

Infraestructures i mobilitat al límit

Una de les conseqüències més tangibles de la concentració poblacional al territori és l'estat de les infraestructures i la congestió en matèria de mobilitat. Fa temps que els municipis vallesans reclamen millores en el transport públic. Molts, mitjançant més autobusos per connectar amb Barcelona o pols d'activitat com la Universitat Autònoma de Barcelona. A pesar dels increments de freqüències promoguts fa poc per la Generalitat en diverses línies com les de Badia, Barberà, Castellar o Cerdanyola, els usuaris i els Ajuntaments continuen alertant que en molts casos la resposta és insuficient. 

Arran dels problemes sistemàtics en serveis com el de Rodalies, entitats del sector com l'associació Plataforma pel Transport Públic (PTP) o FemVallès han posat l'accent en la xarxa ferroviària. "Hi ha moltes insuficiències per un model radial a Barcelona. Tot plegat, provoca malestar i una situació que es tradueix en més accidents", avisa l'arquitecte urbanista Manel Larrosa.

L'especialista demana un replantejament general que adapti el desplegament a les necessitats vigents –diversos estudis, per exemple, assenyalen que la majoria dels desplaçaments diaris són intracomarcals–. "Hauria d'existir un sistema com el metro d'FGC, homologat a Renfe. L'R8, que és la línia transversal, no hauria de funcionar només amb un tren a l'hora. Hauria de connectar amb les línies que travessa. Però som lluny d'això. Les infraestructures grans poden trigar, però els dos nodes [intercanviadors] de Volpelleres i l'Hospital General, amb dues andanes provisionals, ja podrien estar en marxa", exemplifica sobre processos que s'eternitzen.

A les vies de tren, elements com el túnel d’Horta, el segon de Vallvidrera o el del Turó de Montcada són encara als despatxos. En unes carreteres col·lapsades, els agents insten a accelerar eines per destensar la mobilitat. L’espera s’allarga en projectes de més cost com la ronda Nord, sense definir malgrat la pressió dels consistoris i entitats empresarials.   

Equipaments i serveis públics en espera

Una altra de les potes de la radiografia obliga a posar la lupa en equipaments i serveis públics a disposició de la ciutadania. Des del punt de vista sanitari, el Parc Taulí de Sabadell mira de canalitzar l'alta demanda persistent. La seva capacitat d'expansió és limitada i projectes d'ampliació com el de la Caserna encara hauran d'esperar. Actualment, l'hospital sabadellenc té una població de referència de vora 400.000 habitants.

Els CAP i altres centres enfocats a la salut tampoc escapen a l'amenaça de saturació. Els casos de Polinyà –amb la mobilització per fer la rehabilitació al poble–, Montcada i Reixac –amb la recuperació d'hores d'atenció al dispensari municipal– o Bellaterra –amb l'impuls d'un nou consultori local un dia a la setmana– són només tres exemples recents d'una preocupació latent.

A escala comarcal, equipaments com l'Ernest Lluch, entre Ripollet, Montcada i Reixac i Cerdanyola, es consideren crucials. Veus consultades del Departament de Territori preveuen, com a mínim, una dècada d'execució abans de la posada en marxa d'aquestes instal·lacions llargament reivindicades. "Si mirem l'hemeroteca, veiem que sempre acabem parlant del mateix, com l'Ernest Lluch. S'ha avançat en algunes coses, però cal passar de les paraules als fets i que s'executin les propostes", sosté Pere Puig Ysern, president de la Comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Transports de la Cambra de Comerç de Sabadell.

El responsable lamenta el retard en la implementació d'iniciatives clau. "El creixement demogràfic és una realitat a Sabadell, al Vallès i al país. Si no arreglem les infraestructures i sumem equipaments, la qualitat de vida dels ciutadans se'n veurà afectada", afegeix. Un impacte que també percep en el món econòmic. "Tenim casos paradigmàtics com a Castellar, amb polígons que no s'acaben d'executar perquè la logística d'aquests espais no els fa atractius per a moltes empreses. O el cas del Centre Direccional de Cerdanyola. No hi ha un pla per resoldre la mobilitat, que es veurà incrementada pels 4.500 habitatges previstos", diu sobre un context que titlla d'"insostenible". 

El parc d'habitatge

Un dels pilars que ha de sostenir el creixement és l'habitatge. "Que sumem més habitants dependrà, sobretot, dels pisos disponibles. La gent no vindrà si no n'hi ha. I ja sabem que la construcció no és immediata. Hi ha llocs on, per disponibilitat d'habitatge o pels problemes de comunicació que presenten, és difícil que hi arribi molta gent", anticipa Joan Garcia.

Segons dades de la Generalitat, el 2025 es van iniciar 2.393 immobles al Vallès Occidental –272 en règim de protecció pública–. L'any anterior, la xifra escalava fins als 2.497 i se'n van acabar 1.740. Des del 2019, la comarca ha finalitzat anualment més d'un miler d'habitatges. Lluny, però, de les xifres durant el boom immobiliari previ a la crisi del 2008, quan es fregaven els 10.000 acabats cada any. "Des que va esclatar la bombolla, hi ha un dèficit d'habitatge. El ritme en els últims anys ha estat baix, tant públic com privat", expressa Fermín Aparicio, delegat del Vallès de la junta directiva de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Les tipologies d'habitatge canvien pels nous models familiars i també els preus de mercat. "L'encariment del sòl i els preus de la construcció fa que els pisos siguin més petits". En aquest sentit, l'aposta de les administracions públiques és sobretot un creixement vertical, en zones ja urbanitzades. "Es consolida el teixit urbà existent, més a prop d'infraestructures i serveis". Un fenomen de densificació que limita l'expansió. "Generar sòl nou és un procés lent. Per això, es fan accions quirúrgiques que poden quedar curtes", conclou.

Canvi social: població més envellida i migrant

Els darrers factors que exposen els experts són l'envelliment de la població i el pes de la immigració. Al Vallès, les generacions més nombroses se situen entre els 45 i els 55 anys i la població de +65 representa el 18,3%. "Se'ns planteja el dubte de qui cuidarà tota aquesta gent. Cal pensar en aquest col·lectiu", exigeix Garcia. Municipis com Badia, Barberà o Polinyà mantenen la lluita per disposar d'una residència pública de gent gran. Alguns tràmits amb la Generalitat ja estan en marxa per donar cobertura a una societat més vella.

Avui, es produeixen més defuncions que naixements. En canvi, el saldo migratori es manté clarament positiu i un de cada tres vallesans és nascut fora de Catalunya, ja sigui en altres comunitats autònomes d’Espanya (14,6%) o a l’estranger (19,1%), que s’ha multiplicat per més de sis des de l’any 2000. Més enllà de l'origen dels nouvinguts, la seva arribada suposa reptes com la integració dels joves a les aules o en el mercat laboral. 

En definitiva, el camí cap al milió avança i les veus consultades coincideixen que hi ha deures encara pendents de resoldre. "A la llista hem anat acumulant temes importants que no s'han resolt des de fa molts anys", sintetitza Puig Ysern. Mentrestant, creix una societat més heterogènia i amb noves necessitats. Aspectes que afegeixen urgència i que haurien de marcar la resposta des de les institucions.