Sabadell recupera la titularitat de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, abandonada des de fa més de vint anys, i ja té via lliure per donar-li un nou ús sanitari. El govern d'Espanya ha autoritzat el traspàs de l’equipament a l’Ajuntament sense cap cost per al consistori. "Avui sí que podem dir amb tota la contundència, amb tota l'alegria, que la Caserna ja és de la ciutat de Sabadell", ha assegurat l'alcaldessa, Marta Farrés, acompanyada del president de la Generalitat, Salvador Illa, i del delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, en la presentació de l'acord aquest dijous.
La recuperació de la Caserna posa fi a un llarg litigi i obre la porta a traslladar les consultes externes de l’hospital Parc Taulí. L'operació significaria alliberar 4.000 usuaris del circuit diari de l'hospital, on coincideixen els pacients ingressats i els que venen a fer-se una cirurgia o una exploració complexa. Actualment, el servei es reparteix entre els edificis Taulí, Santa Fe i VII Centenari. L'ampliació de l'hospital seria d'uns 8.750 metres quadrats, segons les primeres estimacions de l'Ajuntament, i hauria de servir per descongestionar i millorar l'organització assistencial del Taulí, el primer hospital del Vallès Occidental amb més de 400.000 persones de població de referència.
Tant Farrés com Illa i Prieto han celebrat que l'edifici es pugui posar "al servei de la ciutat i de la sanitat pública". El president considera que és una "obligació" expandir i millorar les infraestructures del Taulí per "continuar donant una atenció sanitària d'excel·lència a Sabadell i a la població limítrofa". El delegat del govern espanyol ha assegurat que la Caserna ja és "el futur del Taulí" i que el seu ús anterior, com a seu de la Guàrdia Civil, ja forma part de la història de la ciutat.
- La Caserna, amb l'hospital Taulí al fons
- Víctor Castillo
L'acord arriba després de mesos de negociacions entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat. El Ministeri de l'Interior va desafectar l'immoble el juliol passat i el 16 de setembre va formalitzar-ne la reversió. Ara, l'immoble s'haurà de traspassar a la Generalitat o al Taulí perquè les consultes externes puguin ser una realitat. També caldrà planificar, pressupostar i executar el projecte de remodelació, un procés que pot allargar en el temps, segons ha reconegut el mateix Illa: "Això vol dir que entraran les màquines demà? No, no ens enganyem. Vol dir que podem iniciar tot el procés de treball per ampliar el Taulí en els pròxims anys".
El trasllat de l'atenció ambulatòria va ser una de les promeses de Marta Farrés durant la campanya de les últimes eleccions municipals. L'alcaldessa visionava un hospital "a banda i banda de la Gran Via" que estigui al nivell del Clínic, la Vall d'Hebron i Bellvitge. El president de la Generalitat, Salvador Illa, es va comprometre a desencallar l'operació sense cap cost aquest mateix 2026 en una entrevista amb el Diari. Finalment, s'ha trobat una solució abans d'acabar l'any.
- El president Illa i l'alcaldessa Farrés, amb la presidenta de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Dolors Costa
- Víctor Castillo
Dels tribunals a la negociació i al pacte
La història de la Caserna ve de lluny. L'edifici va ser construït l'any 1911 amb fons municipals i va funcionar com a instal·lacions de la Guàrdia Civil fins al 1997. Des d'aleshores, l'immoble ha estat ocupat en múltiples ocasions i ha quedat en un evident estat de degradació. Sabadell i l’Estat han mantingut una disputa per la titularitat de l’immoble, que es va intentar resoldre l'any 2006, quan l'aleshores alcalde, Manuel Bustos, i el ministre de l'Interior Alfredo Peréz Rubalcaba van pactar la recuperació de l'Ajuntament a canvis d'uns terrenys i tres milions d'euros.
Aquell conveni mai es va arribar a complir i les desavinences van acabar als tribunals. El 2018, el govern quadripartit (ERC, Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem) i CiU van intentar anul·lar l'acord als jutjats. Després de múltiples sentències, l'any passat el Suprem va donar la raó a l’Estat i va tancar la via judicial per recuperar-ne la posessió. Davant d’aquest escenari, la Generalitat i l’Ajuntament van reprendre les negociacions amb l’Estat per trobar una sortida acordada i donar un nou ús a l’edifici.
"La solució passava clarament pel diàleg, la negociació i la cooperació entre administracions. S'havia de fer política per arribar a bon port", ha defensat Farrés, que ha criticat l'aposta del govern quadripartit: "És un bon exemple que, quan judicialitzes una qüestió política, queda bloquejada". L'alcaldessa també ha qüestionat que l'anterior executiu adquirís diversos edificis patrimonials –com l'Artèxtil o Sallarès Deu– sense haver concretat prèviament quin ús se'ls volia donar.
La Crida fa una lectura totalment oposada de l'acord i considera que, si no hagués acudit als tribunals, avui la Caserna no seria de Sabadell. "El temps ens ha donat la raó. Si no hi hagués hagut tota la feina, la denúncia i la lluita que hem fet durant tots aquests anys, avui probablement estaríem pagant per alguna cosa que ja pertany a la ciutat", ha assegurat el portaveu de la Crida, Oriol Rifer. Joan Mena (En Comú Podem) tira d'ironia i assegura que Farrés pateix de "falta de memòria": "Estava en el govern Bustos quan es va firmar el conveni que obligava l'Ajuntament a pagar tres milions d'euros per l'immoble", recorda. La líder d'ERC, Sílvia Renom, també està convençuda que, sense l'estratègia judicial, "la ciutat s'hauria vist obligada a pagar el que marcava el conveni".
