La restauració del monestir de Sant Cugat deixarà al descobert espais fins ara tancats al públic

Obres en marxa. L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han iniciat els treballs per reformar el monestir de la ciutat i permetre l'accés a espais fins ara tancats al públic. L'alcaldessa, Mireia Ingla ha assegurat que faran "tot allò que calgui" per preservar el temple. Les actuacions es basen principalment en la restauració de les façanes est i oest i en la rehabilitació de les cobertes de llevant de l’església. Això permetrà visitar passadissos als interiors dels murs o les osseres del subsol. Els treballs de reforma es van iniciar el desembre passat i es preveu que finalitzin abans d’acabar l’any. L’obra està pressupostada en 593.598 euros, dels quals 245.288 provenen de fons FEDER. Les obres de reforma busquen recuperar el sostre original del monestir, d’origen romànic i fet a base de murtó de calç i ceràmica. L’objectiu és evitar el deteriorament físic de l’edifici i fomentar-ne el seu ús turístic, ja que és “la joia de la ciutat”, ha assegurat Ingla.

Bé Cultural d’Interès Nacional

També es millorarà l’accessibilitat de les cobertes per fer-les visitables a través d’uns passadissos entre els murs. “Fins ara estaven coberts per runa”, ha explicat la directora del Museu, Alba Rodríguez, i ha afirmat que en un futur serà visitable i “es podrà fer el recorregut que en època medieval utilitzaven els monjos”. Es construiran unes portes d’accés per visitar diversos elements sota la coberta, com les voltes originals o el corredor romànic del mur nord. Un altre dels objectius de la reforma és “resoldre les filtracions d’aigua que hi ha en alguns punts de les cobertes”, com ha explicat l’arquitecte de l’AMB i supervisor de l’obra, Joan Castellví. Es millorarà la canalització de les aigües i la connexió entre les cobertes de llevant i la del cimbori es farà impermeable. L’actuació s’emmarca dins les obres previstes al Pla director de l’església del Monestir de Sant Cugat del Vallès, considerat Bé Cultural d’Interès Nacional per la seva importància en l’arquitectura medieval catalana de fa 1.000 anys.