La pesta porcina africana (PPA) s'ha consolidat com un concepte familiar per als vallesans. En moltes llars, segurament va entrar per primer cop en l'imaginari el 28 de novembre de l'any passat. Deu mesos després dels dos primers casos de senglars morts per la malaltia a Cerdanyola, la crisi sanitària continua instal·lada en la realitat de la comarca, amb una actualització setmanal del Departament d'Agricultura que encara no permet donar carpetada a aquest episodi. En l'últim balanç, s'han confirmat quatre positius més –dos a Sant Cugat i dos al Papiol–, que fan escalar el total fins als 400 animals morts amb el virus.
Avui, les actuacions s'orienten a la captura –més de 400 de mitjana cada setmana–, gràcies a la instal·lació de trampes, pig brigs i tancaments executats per evitar la propagació. Del total de mostres analitzades, menys del 3% són positives: se'n cacen molts que estan sans. La zona zero, considerada el focus de la malaltia, es manté estable i fa molts mesos que no s'ha d'ampliar: tots els nous positius es concentren en un radi controlat. Després dels dos primers cadàvers a tocar dels laboratoris de l'IRTA-CReSA –descartat com a porta de sortida del virus– la vigilància s'estén a dinou municipis. Un territori en el qual es mantenen les limitacions d'accés al medi natural per evitar la propagació. Les restriccions afecten Badia, Barberà, Barcelona, Castellbisbal, Cerdanyola, el Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa.
- El total de positius ascendeix fins als 368 senglars
- Agents Rurals
L'allargament de les mesures ha despertat durant aquests mesos queixes per part de diversos sectors, que han reclamat flexibilitzar les prohibicions. L'últim en pronunciar-se ha estat el ple del Consell Comarcal del Vallès Occidental, que ha aprovat aquesta setmana la moció presentada pel grup d’ERC per revisar les mesures excepcionals fixades per la Generalitat. A més, entitats excursionistes també han advertit que no poder anar al bosc té un perjudici en la salut de molts veïns. Les denúncies per saltar-se les restriccions no arriben a la cinquantena.
Diferents governs locals també han alçat la veu en constatar que s'havien d'anul·lar diferents activitats per culpa del brot. Collserola, un entorn habitualment molt concorregut, ha estat en el punt de mira. Un dels ajuntaments que més soroll ha fet és el de Sant Cugat. L'alcalde, Josep Maria Vallès, va demanar fa poques setmanes per carta al conseller Òscar Ordeig que la Generalitat habilités "espais segurs" a la muntanya perquè la ciutadania en faci un ús responsable. Durant l'estiu, el balanç va deixar de sumar positius durant dues setmanes. Un fet que va donar arguments als actors que han apostat per obrir un nou escenari menys rígid.
De moment, el Govern català planteja una "desescalada" de les restriccions cap a finals d'any. Així ho va anunciar el mateix Ordeig la setmana passada després de reunir-se amb els alcaldes dels municipis que formen part de la zona d'alt risc, amb els quals s'ha acordat crear un grup de treball per analitzar com es pot fer la reobertura del medi natural "de manera segura". Començar-la ara, va dir, seria "prematur". Més de 300 dies després, el final de l'episodi sembla una mica més a prop.
