El Sincrotró ALBA, des de dins: un accelerador de partícules que prepara el pròxim salt

El Sincrotró ALBA és una d'aquelles infraestructures de referència que posen el Vallès Occidental en el mapa. Les instal·lacions són úniques a Espanya i només n'hi ha una desena més a Europa amb característiques similars. Durant aquest cap de setmana, l'espai obre portes per ensenyar a la ciutadania el dia a dia d'un pol d'activitat clau en diversos camps de la investigació. Des d'un vessant teòric, l'edifici de Cerdanyola és un equipament científic que funciona com un accelerador de partícules circular que genera l'anomenada llum de sincrotró. Aquesta radiació permet observar i analitzar l'estructura interna de la matèria a escala atòmica i molecular, actuant com un microscopi gegant.

L'espai està operatiu les 24 hores del dia. Algunes sales fins i tot compten amb sofàs per descansar. En total, hi ha unes 300 persones en plantilla, tot i que, com a centre de recerca, la funció principal dels laboratoris és servir per a grups d'altres institucions –com hospitals o universitats– que hi treballen temporalment, aprofitant els dispositius disponibles. Cada any, uns 4.000 investigadors passen per la seu cerdanyolenca.

A l'interior, els electrons corren en una òrbita tancada. Cada cop que giren, deixen anar part de la seva energia, bàsicament, en forma de raigs X. L'estructura impacta per la seva magnitud i la precisió de cada detall. En llenguatge col·loquial, és com tenir unes ulleres adaptades a la mida de gairebé tot allò que vulguis veure. Qüestions que amb sistemes convencionals són imperceptibles. A grans trets, la utilitat s'enfoca en tres àrees: biomedicina –salut–, ciència de materials –vinculats a energies més sostenibles– i estudi de microxips i petits elements que possibiliten fabricar, per exemple, mòbils amb més capacitat o una tecnologia més sostenible.

Durant la visita, més d'una dotzena de laboratoris funcionen simultàniament. "En aquesta línia podem estudiar com els virus infecten la cèl·lula", puntualitza Ana Joaquina Pérez-Berná, una de les investigadores. Sota la lupa, SARS-CoV-2, febre del Nil, hepatitis C, mononucleosi, quimioteràpics... Un dels principis bàsics és entendre que la immediatesa no forma part de l'experiment. "Sabem que una cosa funciona a nivell cel·lular. Després, va als animals. I es proven les teràpies. Aquí veiem si a nivell cel·lular funciona o no", diu sobre el punt de partida. "Expliquem per què funcionen les coses per buscar una aplicabilitat", sintetitza. Les possibilitats són gairebé infinites en les diferents cabines. Determinar des de com canvia una còrnia operada fins a qüestions menors com explorar com fer la millor xocolata en funció de variables que afecten la textura.

El salt a ALBA II

La transformació cap a Alba II ja està en marxa, que haurà de suposar un salt a la quarta generació. Harry Westfahl Jr. ha assumit recentment el càrrec de director d'ALBA, agafant el relleu de Caterina Biscari. El nou màxim responsable serà l'encarregat de liderar la transició. "És un canvi de tecnologia que té a veure amb la nova generació. En la segona, els feixos d'electrons tenen mides transversals de mil·límetres. La tercera va reduir-ho per deu. Ara, la quarta és un centèsim de mil·limitre. En termes de tecnologia, és un salt molt gran. I per això cal desenvolupar els nous dispositius, amb enginyers, físics, acceleradors... ", resumeix Westfahl, que reivindica el personal que ho fa possible, més enllà de l'alta tecnologia.

Les instal·lacions combinen la capacitat d'investigar la matèria en una escala molt petita amb condicions variables on s'observen les seves propietats. El sincrotró facilita testar hipòtesis en tots els nivells. "Ens permet des de l'escala atòmica observar una proteïna d'un virus i dissenyar una vacuna, fins a observar tot un organisme en funcionament", detalla. El cor del sincrotró està en l'accelerador de partícules. Depenent de la mida, augmenta la qualitat de les imatges i, per tant, de l'experiment. Alba II suposarà una millora que reduirà el feix d'electrons. Un procés que comportarà canvis en tot l'entorn, laboratoris i estacions. I també la construcció de nous edificis, amb les estacions més modernes i competitives del món de cara al 2038. 

Llavors, l'objectiu és que els projectes –que reben suport econòmic de la Generalitat i el Ministeri de Ciència– tinguin impacte en múltiples dimensions. "Científicament, clarament, les descobertes han de ser respecte a la creació de noves vacunes. Que permetin comprendre malalties neurodegeneratives", exposa Westfahl. Però també en el desenvolupament d'aparells electrònics i dispositius quàntics. "Alhora, ens agradaria veure que ha creat un coneixement en la comunitat i ha format professionals. Quan es fa un projecte així, genera oportunitats per a altres actors implicats. Seria molt interessant tenir una espècie d'observatori dels resultats d'ALBA II, en totes les perspectives: humana, econòmica, científica...". Potser, visualitza, un premi Nobel vinculat al centre. De moment, obrir les portes és un motiu d'orgull. "És important perquè podem parlar amb la societat, mostrar què fem i passar comptes amb la gent que ve. Molts dels infants que vindran, seran en deu anys professionals que poden treballar aquí", tanca.