Josep Solé és veterinari clínic de porcí, president de l'Associació de Veterinaris de Porcí de Catalunya (AVPC) i expert en la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya.
S'ha treballat bé per evitar la propagació i delimitar la zona d'alt risc?
Al principi hi va haver confusió, sobretot, durant les primeres quatre o cinc setmanes. Van venir assessors europeus i vam seguir les seves indicacions. Quan van conèixer el comportament dels nostres senglars, més acostumats a la gent, van veure que l'estratègia de no caçar-los i pensar que moririen sols era errònia. Aquest va ser el període més incert. Però no ha tingut cap impacte, més enllà d'allargar una mica el procés per reduir els animals. L'estratègia era contenir la zona i evitar que s'escapessin de l'àrea tancada. I això s'ha aconseguit. No s'ha trencat cap tanca, tot i algun sabotatge. També les tempestes han arrencat algun tros de tanca, ja reposat. Però no hi ha hagut cap animal que s'hagi escapat.
Es va trigar massa a iniciar les captures?
S'estava supeditat a Europa i aquí Catalunya no es podia fer. Depeníem de la valoració i l'opinió d'experts europeus que van venir i el Departament va haver d'escoltar-los. Però no ha sigut un aspecte negatiu.
És efectiu el tancament del medi natural?
És vital. La setmana passada hi va haver una reunió amb la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia i els alcaldes. Van arribar a l'acord que no es podia obrir, almenys, fins a final d'any o quan s'hagin capturat tots els senglars. És vital no anar a la natura. Si algú passeja amb un gos i troba un os d'un seglar mort amb PPA, la pot escampar sense voler. És clau tenir la zona tancada. Entenc que és un hàndicap important, però s'ha de tenir paciència.
Es podrà determinar l'origen del brot? S'ha apuntat a un entrepà contaminat.
S'estan analitzant tots els ADN i la seqüència genòmica. No coincideixen amb cap, ni els dels CReSA ni els que han vingut de fora. Mentre no puguis demostrar-ho científicament al 100%, no serveix de res assenyalar.
Quan es podrà donar per tancat l'episodi? S'ha parlat d'un any sencer sense nous casos.
Hem estat quatre setmanes en què només s'han trobat restes d'animals vells, d'entre tres i cinc mesos, que mostrava que el virus no circulava entre animals vius. La setmana passada, un atropellament va matar un animal que era viu i positiu. Això vol dir que el virus encara és a la zona. Es creu que poden haver-hi uns 250 animals vius. Quan es puguin capturar, es podrà reobrir. Probablement, això passi abans de final d'any. En dos o tres mesos es podria donar per acabat.
Per tant, és una estratègia d'eliminació?
Sí. Capturar-los tots és l'única manera. Encara que quedés alguna resta, no passaria res sense animals vius. Trobar senglars vius és fàcil. Però morts costa més. Només hi ha sis o set gossos a Espanya que ho fan. A l'estiu, costava més per la calor. A les vuit del matí ja volien parar. És el hàndicap que tenim. Han funcionat molt bé les gàbies i trampes. Els senglars estan escarmentats i ja identifiquen els sons dels drons, cotxes, agents... Fins i tot han canviat els vehicles a elèctrics perquè no els puguin detectar. En queden 250, però són de difícil captura.
Hi ha un cert decalatge en el comptatge dels animals morts?
Era esperat. Ara, amb la fresca, es trobaran més casos. El més normal és que siguin antics. Si no haguéssim trobat aquest senglar atropellat amb la malaltia, ja hauríem descomptat un mes per arribar als dotze mesos sense casos. Ara tornem amb el rellotge a l'inici. Però no és molt important. La clau és que no s'escapin de la zona de contenció.
Quines conseqüències tindrà l'eliminació de tots els exemplars en la zona?
Quan estigui obert, segur que els animals s'escamparan i tornaran. Potser el gran error va ser que, en una zona on viu molta gent, que és molt difícil controlar-los de forma cinegètica, es va descontrolar. Hi havia una densitat molt alta d'animals. La gran sort és que no hi ha granges de porcs i això ha evitat que arribés al porc domèstic. Els resultats no són dolents. Si el novembre o desembre hem buidat la zona i no ha arribat a cap granja, mostra que és un èxit.
