El Vallès Occidental s’ha consolidat en els darrers 25 anys com un dels grans motors demogràfics de Catalunya, segons dades de l'Idescat. Amb més de 960.000 habitants, la comarca és avui la segona més poblada de Catalunya, només per darrere del Barcelonès, després d’haver guanyat 242.000 residents des de l’any 2000, un creixement del 34%. Aquesta expansió, però, conviu amb un fenomen que marca el futur del territori: l’envelliment progressiu de la població.
La piràmide d’edat es capgira. Si el 2001 el Vallès Occidental tenia una piràmide d’edat amb una base relativament ampla, avui aquesta base s’ha anat estrenyent: el percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 13,8% al 17,9%, un increment de 4,1 punts percentuals en poc més de dues dècades. Paral·lelament, el pes de la població infantil (0-15 anys) baixa lleugerament, mentre que el grup en edat activa (16-64) es redueix de manera més notable. El resultat és una piràmide que ja no té forma d’arbre de Nadal, sinó que tendeix cap a un rombe, amb generacions adultes molt nombroses que avancen cap a l’edat de jubilació i uns trams joves cada cop més reduïts.
Badia del Vallès, l’excepció dins el creixement
En aquest context de creixement generalitzat, Badia del Vallès esdevé una excepció significativa. És l’únic municipi de Catalunya de més de 10.000 habitants que ha perdut població en els darrers 25 anys. Ha passat de 15.500 habitants a poc més de 13.000, una davallada del 16%.
Sabadell, de la seva banda, exemplifica bé aquest doble fenomen de creixement i envelliment. La ciutat compta avui amb 224.589 habitants, un 22,2% més que l’any 2000, és a dir, 40.862 persones més en un quart de segle. El creixement de Sabadell s’ha vist impulsat, en bona part, per l’arribada de població nova, però com a la resta del Vallès, la ciutat afronta un augment del pes de la gent gran i una pressió creixent sobre serveis com la sanitat, l’atenció social i l’habitatge adaptat.
Catalunya: creixement històric sostingut per la immigració
Més enllà del Vallès, Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants en 25 anys, passant de 6,2 a més de 8 milions. Aquest creixement, gairebé del 30%, situa el país molt per sobre de la mitjana europea (+4,9%) i només per darrere de Luxemburg, Malta, Xipre i Irlanda dins la UE. El factor determinant ha estat la immigració internacional: avui, una de cada quatre persones residents a Catalunya ha nascut a l’estranger. Les projeccions apunten que Catalunya arribarà als 8,55 milions d’habitants el 2035, amb un augment de 541.000 persones, gràcies exclusivament a un saldo migratori positiu.
El creixement s’ha concentrat sobretot a l’àrea metropolitana i a la costa. Comarques com el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat lideren l’augment de població, mentre que només tres comarques han perdut habitants: Terra Alta, Ripollès i les Garrigues. En paral·lel, el despoblament rural continua sent una realitat persistent: 194 micropobles han perdut habitants, el 40% del total, dibuixant una Catalunya cada cop més concentrada en grans nuclis urbans.
