Un equip internacional d’investigadors, en el qual participa un grup de la UAB, ha analitzat les signatures químiques de les dents de 71 persones trobades en cinc jaciments arqueològics de la vall de l’Èufrates, a l’actual Síria. Les restes abasten tot el període neolític comprès entre fa 11.600 i 7.500 anys, el període en el qual es van crear els primers assentaments i ciutats.
Mitjançant l’anàlisi dels isòtops d’estronci i d’oxigen de l’esmalt dental, els investigadors han pogut establir si els individus van créixer en aquella àrea o si es van moure des d’una àrea diferent. I, d’aquesta manera, reconstruir patrons de mobilitat que no s’havien observat fins ara. L’anàlisi de les dents, combinada amb les restes d’esquelets trobades als jaciments i les evidències de les pràctiques funeràries, revela que quan els pobles s’establien en una zona ho feien de manera ferma, la majoria de la població es quedava al lloc i s’enfortien els llaços amb comunitats particulars.
Els investigadors han trobat que, en molts casos, els individus originaris d’altres llocs semblaven plenament integrats en la vida del poble. Cosa que suggereix que les primeres comunitats agrícoles eren inclusives i obertes als nouvinguts. Una evidència d’això és que tant les persones locals com les forasteres eren enterrades molt a prop i en els mateixos cementiris i espais, amb els mateixos conjunts funeraris elaborats i amb manipulacions post mortem similars, com ara ser enterrades en posició asseguda.
En aquest sentit, un exemple sorprenent esdevé a Tell Halula, on s’han conservat múltiples capes de restes humanes al terra dels habitatges. L’anàlisi revela que els individus enterrats junts a la mateixa casa incloïen tant persones locals com foranes i que totes elles eren tractades amb les mateixes pràctiques funeràries. Tot això indica que la mobilitat no era incompatible amb la inclusió social i que els vilatans en el període neolític estaven oberts a assimilar els nouvinguts plenament a la vida comunitària, que rebien el mateix tracte distingit quan morien.
La recerca s’ha publicat recentment a Scientific Reports, revista editada per Nature, i és el resultat d’un projecte liderat per la professora Eva Fernández, de la Universitat de Durham (Regne Unit), en el qual han participat diferents universitats i equips de recerca europeus, entre ells el Grup de Recerca Arqueològica a la Mediterrània i al Pròxim Orient del Departament de Prehistòria de la UAB.
