Catalunya va tancar el març passat un episodi de sequera que va modificar els nostres hàbits. El darrer balanç anual corrobora que el consum d’aigua a la comarca durant el 2024 es va reduir un 5,2% en un any. Un descens superior al registrat al conjunt de Catalunya (-4,7%). El 64% de l’aigua consumida -que suma un volum de 53,6 milions de metres cúbics- va ser per a usos domèstics, mentre que el 36% restant es va destinar a usos industrials i altres activitats. El periodista de Nació Arnau Urgell, especialista en emergència climàtica, considera que és una evolució habitual en períodes d'escassedat que s'observa sobretot a les llars. En part, fruit d'un missatge de sensibilització que s'ha repetit i que explica la baixada.
A la comarca, precisament el consum d’aigua d’ús domèstic es va situar en 98 litres per persona i dia, el que suposa 6 litres menys respecte a l'exercici anterior. La caiguda ha estat sostinguda (-14,1%) des de l'any 2020, l'últim pic. Aquesta xifra posiciona el Vallès per sota de la mitjana catalana (107,3 litres per persona) i de la majoria de territoris, segons dades recollides per l’Observatori del Consell Comarcal a partir de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). "Tot el que siguin consums per sota dels 100 litres per habitant i dia vol dir que anem en bona línia. Però no hem d'oblidar que estàvem en una situació d'emergència per sequera. Hem de ser més autoexigents", apunta Xavier Gabarrell, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i director de l'ICTA.
Els experts coincideixen que en aquest àmbit s'ha arribat gairebé al mínim possible abans que les accions ja atemptin contra el benestar dins dels estàndards actuals. Un fet que ens situa en un escenari nou, on la política haurà d'accelerar les mesures un cop la ciutadania s'ha estret el cinturó. "Podem veure quina aigua necessitem realment amb qualitat de ser potable i quina pot ser reutilitzada. Hem d'ajustar una mica més això. Hi ha marge. L'estalvi és la principal mesura i té un recorregut. Després hi ha un altre camí que hem d'explorar que és l'ús d'aigua de pluja i la reutilització", sintetitza Gabarrell.
Dues línies d'acció
De moment, Urgell és optimista i sosté que la base des d'on es parteix després de la darrera sequera s'ha estabilitzat per sota del punt de partida el 2021. S'han prolongat hàbits d'estalvi a casa i, avui, els canvis han de ser més estructurals -aigües grises i aigües fluvials-. Un camp on fan falta infraestructures. En plena gestió de la crisi, la resposta política s'ha centrat especialment a buscar un increment de l'oferta d'aigua i els recursos hídrics a disposició, mitjançant la dessalinització i la reutilització, amb una forta demanda energètica.
La pilota està a la teulada de les administracions. El Govern català vol aportar 280 hm3 d'aigua nova -pels 264 que preveia l'Executiu de Pere Aragonès- abans de tancar la dècada. El febrer del 2024 -en el moment més crític de la sequera- la ministra Teresa Ribera va anunciar que destinarien gairebé 500 milions d'euros per construir dues noves dessalinitzadores a Catalunya. De moment, però, hi ha cert estancament en infraestructures com la de Blanes. L'altra gran inversió en aquesta àrea és a Foix, entre Cubelles i Cunit. Malgrat que la fase de licitació continua encallada, la Generalitat confia que es compleixin terminis. L'objectiu: posar en marxa equipaments que, tot i la distància geogràfica, donaran garanties també a la xarxa d'abastament del Vallès.
Mesures quirúrgiques i adaptació als nous episodis de pluja
A l'espera dels macroprojectes, el periodista demana apostar en la recirculació. Mesures quirúrgiques que també s'han de promoure des de l'administració. "Hem de passar de les mesures de l'estalvi, que s'han de mantenir, a mesures d'optimització. Per un vàter, per exemple, segurament no cal una determinada qualitat de l'aigua", diu Gabarrell. I afegeix: "Qualsevol millora en un edifici serveix no només per a demà, sinó per tota la vida de l'edifici. És una feina de formigueta, però no podem parar".
Sigui com sigui, les veus reclamen ampliar la mirada un cop superada la crisi. "L'aigua que ens feia falta l'estiu passat no era la que havíem consumit aquella primavera; era la de feia dos anys. Els excessos no es veuen immediatament. Hi ha un cicle de l'aigua. La que plou aquest any baixarà per les conques més endavant. Tota la feina que fem ara, ens servirà després", insisteix Gabarrell. En un moment d'episodis meteorològics extrems, serà important que les institucions planifiquin amb perspectiva. "Cada vegada plou pitjor. I ens ho fa més difícil. Si no recollim les aigües pluvials, no avançarem. Ens hem d'adaptar a aquesta forma de ploure perquè, malauradament, ha vingut per quedar-se", tanca.
