La població de Catalunya amb estudis superiors era de 2.537.603 persones a 1 de gener del 2024, segons les dades publicades la setmana passada per l'Idescat. La xifra representa el 36,7% de la població de 15 anys o més. En aquest apartat s’hi inclouen els estudis universitaris i els de grau superior de formació professional i equivalents. En l'informe, destaca un municipi que encapçala el rànquing al país: Sant Cugat (63,4%). Gairebé dos de cada tres residents de la localitat vallesana majors de 15 anys han assolit en la seva trajectòria acadèmica un nivell formatiu alt. Renau (62,2%) i Sant Just Desvern (61,5%) completen el podi, mentre que els municipis amb menor percentatge són la Jonquera (11%), Bovera (16,3%) i Salt (16,7%).
En clau comarcal, el Vallès Occidental se situa al voltant de la mitjana catalana en els diferents indicadors sobre formació. Un 11,4% ha assolit l'educació primària o inferior; un 28,1%, la primera etapa d'educació secundària i similar; un 23,9%, la segona etapa d'educació secundària i similar –quart d'ESO i batxillerat–; i un 36,6% ha obtingut estudis superiors –a Catalunya és d'un 36,7% en aquest darrer cas–. Les comarques amb el percentatge més alt de població amb estudis superiors són el Barcelonès (44,3%), el Pallars Sobirà (42,5%) i el Garraf (40,0%), mentre que les que presenten un menor percentatge són la Terra Alta (22,0%), l’Alt Empordà (24,7%) i la Segarra (25,4%).
- La formació acadèmica en cada municipi
- D.S.
Per municipis i nivell assolit, hi ha diferències importants dins de la nostra comarca. Més enllà de Sant Cugat, que lidera la llista amb el percentatge més alt, destaquen altres localitats com Sant Quirze (50,6%) o Cerdanyola (40,8) –segurament, condicionat per la proximitat de la UAB–, que completen el top-3. Per sota del 40%, hi ha Castellar (37,1%), Palau-solità i Plegamans (36,6%), Sentmenat (34,8%) o Barberà (34,5%). Probablement, un dels aspectes que influeixen en aquestes realitats és la força de l'activitat industrial. Les dues capitals se situen gairebé en el mateix esglaó (Terrassa 33% i Sabadell 32,7%). Mentre que per sota hi ha casos com el de Montcada i Reixac (30%), Santa Perpètua (29,9%), Ripollet (28,2%), Sant Llorenç Savall (28%) o Polinyà (27,8%). Badia (17%) apareix a la cua, entre els llocs amb menor grau de veïns altament formats. Altres municipis més petits de la rodalia com Matadepera (59,2%), Ullastrell (44,3%) o Gallifa (44,3%) destaquen per sobre de la mitjana a casa nostra.
Si mirem l'evolució respecte a un any enrere, la població amb educació superior ha augmentat en 1,1 punts percentuals al conjunt del país, mentre que la població que s'ha quedat en l'educació primària o inferior ha disminuït en 0,6 punts percentuals. En relació amb els estudis en curs en població de 18 a 24 anys, el Vallès és la tercera comarca amb la proporció més gran de joves que estan fent estudis superiors (41,9%), només per darrere del Pallars Sobirà (43,4%) i el Pla de l’Estany (42,9%). Una altra curiositat és que al Vallès, com passa al conjunt del territori, el percentatge entre les noies que estudien (47,1%) és més alt que entre els nois (36,9%). A les aules d'estudis superiors es parla en femení. Observant la taula ampliada, es pot extreure una altra conclusió: cada vegada hi ha menys vallesans poc formats –educació primària o inferior–, mentre creixen els que presenten formació en educació superior.
