No tothom pot presumir de ser un dels alumnes més brillants de la seva generació. Almenys, un dels que ha assolit les millors notes a la selectivitat. Només la filosofia baixa la mitjana d'un expedient pràcticament perfecte, ple de deus. "Vaig triar Plató, perquè fa més temps que l'estudiem i em va semblar una opció més fàcil", explica Joan Torrecillas, un dels quatre estudiants amb un 9,8 a les PAU. "No tot pot anar perfecte", riu. De la fase específica, a física també ha tret un 9, i a química, un 9,5. El vallesà, resident a Rubí i alumne del Liceu Politècnic de Sant Cugat, va rebre la notícia a l'Observatori Fabra i la confirmació, hores després, a Roma, on ha anat de viatge d'oci. “Dilluns va trucar la consellera i jo era a l'Observatori amb la família, gaudint d'un premi que havia guanyat en els treballs de recerca. Em vaig quedar totalment sorprès”, recorda. L'endemà compartia l'alegria envoltat de la resta de companys d'aventura per terres italianes.
En realitat, com acostuma a passar, Torrecillas atribueix l'èxit al treball diari i no a una accelerada d'última hora. "La clau del bon rendiment no és només tenir qualitats o facilitats de cara a les assignatures, sinó el treball constant, fent exercicis cada tarda. Busques més informació per aprofundir en temes de l'escola. Al maig, ja sabia tot el temari i no estava tan nerviós”, repassa al Diari. S'esperava bons resultats, però no acabar despertant l'interés massiu de mitjans de comunicació i coneguts que van veure el seu nom a les notícies. Ell és un dels cinc estudiants amb una nota més alta d'entre els més de 30.000 que s'han presentat a les proves. Només per sota d'una jove de Banyoles, Laura Tallada, que ha aconseguit un 9,9. “No estava segur de les notes, perquè sempre hi ha coses subjectives. La sensació era que havia anat bé, però mai penses que sigui tan alta com ha acabat sent. L'objectiu era entrar allà on volgués, perquè no tenia clar què volia fer”.
Ara, aspira a cursar la doble titulació de Matemàtiques i Telecomunicacions a la UPC o la doble titulació Matemàtiques i Física a la UAB. Un cop allà, la prioritat és clara. “Vull fer un bon grup d'amics, una de les claus del rendiment. Acompanyar-te de bona gent”, sosté. Més endavant, no sap si el següent pas serà el món de la recerca, el món empresarial o altres sectors. “No penso en més enllà”. El gust per totes les assignatures obre moltes portes, però les 'mates' sobrevolen per sobre de la resta. "No sempre és la preferida, perquè quan ets més jove vols aprofundir i sovint no pots perquè no està a dins del currículum”. "La filosofia, la física, la història, les ciències...", enumera. El vincle amb el professor, referma, és clau.
L'orgull del centre santcugatenc
El jove i la seva família estan molt contents amb unes qualificacions que també han provocat l'admiració i l'orgull del centre santcugatenc on ha cursat els estudis. La comunitat educativa, a través del Diari, el felicita per l'excel·lent tasca, lloant-ne "l’esforç, la disciplina i el compromís amb l’estudi que ha demostrat al llarg de tota la seva trajectòria acadèmica". Així, ressalten, ha estat sempre un alumne destacat, no només pel seu rendiment acadèmic, sinó també per la seva actitud generosa i la seva predisposició a ajudar als seus companys. Representa plenament, asseguren, els valors de l’escola: "l’estima per l’estudi, el rigor, l’amor al saber universal, tenint en compte sempre el veritable valor de l'amistat". Aquest reconeixement és, confirmen, una gran alegria per a tota l’escola, que celebra amb orgull l’èxit d’un alumne exemplar i amb un gran futur al davant.
Aquells que el coneixen més saben que el Joan té altres passions, més enllà dels llibres. De fet, reivindica poder compaginar altres activitats en les estones d'oci. En el seu cas, la música té un paper important, però també l'esport. “M'agrada ser polifacètic. Toco el piano, igual que el meu germà. És un aspecte important en la preparació perquè et permet evadir-te. Els anys de conservatori m'han descobert la música clàssica, amb la qual estudio. Em concentra. També m'agrada molt jugar a futbol. I veure'l. Sempre estic atent a les notícies esportives", admet. Els videojocs de mòbil o els jocs de taula completen els moments de diversió. I mai ha tingut una consola. “No ho he necessitat. Amb els anys, el temps que tens es va reduint i no crec que me'n sobrés prou per jugar-hi”. Segur que ara continuarà aplicant la recepta. L'etapa universitària l'espera.
