El nom d'Alex Rodés fa temps que ressona pels escenaris d'arreu del món. El jove santcugatenc ha assaltat els mitjans de comunicació per la seva precocitat i el seu talent com a ballarí, provocant les comparacions que l'assenyalen com el Billy Elliot de casa nostra. El febrer passat, concedia una entrevista al Diari que deixava un titular: "El meu somni és entrar a la Royal Ballet de Londres". Menys de quatre mesos després, el somni està a punt de fer-se realitat. L'artista vallesà va audicionar per a tres acadèmies, a Alemanya, Mònaco i Londres. Com calia esperar, ha acabat triant la de Londres, el seu destí predilecte des de fa temps.
"Va generar debat a la família, sobretot, pel preu. El suport institucional és nul", lamenta la Clara, la seva mare. En determinats sectors, diu, el ballet no està concebut com un esport i hi ha una manca de beques latent. Finalment, la voluntat de sumar noves experiències lluny de casa ha decantat la balança. El setembre agafarà l'avió cap al Regne Unit, en una aventura que suposa un salt sense precedents en la seva trajectòria en el món de la dansa. Allà, farà classes en anglès i viurà en una residència a Richmond, a tocar de l'icònic parc. De moment, compartirà l'experiència amb altres adolescents fins que pugui volar amb els adults. "Se'n va amb tretze anys, a viure sol. Requereix molta maduresa, disciplina i capacitat de regular-se ell mateix. Veurem com va i si s'adapta o no. És com si fes una carrera universitària", sintetitza la mare.
- Alex Rodés, al Teatre-Auditori Emma Vilarasau Sant Cugat
- Juanma Peláez
L'Alex ha viscut una primera meitat d'any frenètica. "Hem fet unes quantes voltes pel món des que vam parlar", riu ella. Un stage a Portugal d'un mes i dues gales a Nova York han omplert l'agenda. "Ens van convidar als Estats Units. Va ser molt bonic perquè el nivell era molt alt i va ser interessant trobar-hi nois potents en dues cerimònies que van barrejar les estrelles d'avui amb les de demà. Compartint escenari", s'enorgulleix la Clara sobre la vivència al Lincoln Center. La cita va servir per fer algunes classes. "Va ser una dosi extra de motivació. A més, vam conèixer una família que vivia a Houston. Havíem descartat les finals del Youth America Grand Prix (YAGP) per un tema de costos. Finalment, la família ens va convidar a casa seva per competir a les finals" –on va quedar entre els dotze millors del món–. El teatre va reunir l'elit de la disciplina. Alhora, va ser una oportunitat inspiradora per tractar amb nous professors i alumnes.
Després de l'estiu, la seva incipient carrera adoptarà un accent anglès que obre un nou capítol després del creixement de la mà de l'Escola Ballet Ruso Barcelona, on van començar les primeres passes. Ara, el repte creix a escala internacional. "Per a ell, és com un nou començament. Arrencar la seva carrera. Lluitar per ser ballarí professional. Encara es veu lluny, però és el següent pas. I n'està molt segur. Sap que sacrifica el doblatge, la perspectiva multimèdia i altres col·laboracions, a més de tenir la família a prop. Però està convençut que és el seu lloc". Per als pares, és molt gratificant veure l'Alex entre un selecte grup d'escollits per al programa londinenc. "Estem expectants per veure com s'aclimata. I sent conscients que es trobarà amb els millors i una exigència molt gran. El veiem a ell i ens dona energia i ens treu les pors", tanquen. El bitllet ja està a punt.
