Improvisar una lletra que encaixi amb les melodies marcades pels instruments no sembla un exercici senzill. És una habilitat que troba diferents escenaris on expressar aquest talent. Així, Sant Quirze torna a acollir una de les cites més genuïnes de la cultura popular catalana amb la celebració de la XV Mostra de Cançó Improvisada. Tindrà lloc dissabte, a partir de les 18 hores, a la sala Josep Brossa de la Patronal. Les entrades, gratuïtes, estan pràcticament exhaurides i només se'n podran aconseguir abans de l'inici de l'acte, a la taquilla de l'equipament. Les protagonistes ja escalfen la gola.
Una de les veus que participaran en la festa és Berta Llos, nascuda a Torroella de Montgrí, però resident actualment a Sabadell. "El meu cas és un exemple bastant paradigmàtic, perquè jo vaig aprendre a fer glosa a l'institut. Justament, els dos únics instituts on llavors es feia eren a Sant Quirze i a Torroella. En vaig aprendre amb la meva professora de música, veient vídeos de la mostra de Sant Quirze, on ara actuo jo", repassa sobre el tancament del cercle. És la segona vegada que formarà part de l'activitat vallesana. Els nervis, hores abans, ja afloraven. Els preparatius fa dies que estan en marxa. "Pots fer glosa de moltes maneres. Pots cantar en un sobretaula o fer una glosada d'escenari en gran, com a Sant Quirze. Jo no preparo res especialment, perquè la gràcia és que no sabem què passarà". Ella no creu que hi hagi un do innat per ser glosadora. "Hi ha un debat històric. Jo crec que tothom pot ser-ho. S'aprèn, segur. És una tradició de l'oralitat, amb unes normes i tècniques. Però la improvisació s'entrena", referma.
- Mostra de Cançó Improvisada l`any 2025 a Sant Quirze
- Cedida
L’espectacle combinarà música en directe, improvisació i participació del públic en una proposta on l'art de la paraula s'obre pas. En total, sis glosadores idearan versos sobre melodies interpretades per l’orquestrina i inspirades en les premisses i suggeriments que plantejaran les “ponicanes”. A més de Llos, el cartell compta amb Marta Gispert, Ferriol Macip, Yago Calbet, Txell García i Margarida Joanmiquel "Meg". Els artistes prometen portar a escena amb les seves lletres dosis de reflexió, crítica, humor, sarcasme, compromís, llengua i tradició popular. Des d'un punt de vista tècnic, hi ha normes de rima i mètrica, que s'ajusten al segell de cada territori. En el cas santquirzenc, són versos de set síl·labes i rimes, com a mínim, del segon amb el quart. El més important, però, és comunicar i transmetre un missatge. "La gràcia és dir alguna cosa. De vegades, hi ha qui té una idea molt bona, però el d'abans fa un gir". Cal tenir molta cintura i confiar en la tècnica i l'enginy.
Organitzada per Glosadores de la Serra, amb la col·laboració de l’Ajuntament i el suport de l’entitat Cor de Carxofa, la Mostra s’ha consolidat com una de les trobades més destacades a Catalunya. "Amb la glosa es pot dir de tot. Jo tinc el deliri o objectiu que, quan agafo el micròfon, intento dir allò que m'agradaria que es digués al món en general. Però no sempre es pot. Qui pensa que segur que ho podrà dir, probablement, no ho podrà fer". La quotidianitat, apunta, és clau. "M'agrada que l'exercici sigui per expressar aspectes de la nostra realitat. El públic s'emociona quan li sona a coses que passen a la seva vida", sintetitza. La por a quedar-se en blanc o en silenci sempre sobrevola. "Diuen que el que diferencia la disciplina és que mai acabes de perdre els nervis, perquè sempre improvises". L'experiència, però, és un grau. "El 2018, quan vaig cantar per primer cop, no podia ni dormir. Vuit anys després, estic més calmada. Però quan actues és un dia de nervis, segur". A Sant Quirze, avisa, aquest any hi ha molt nivell.
Una tradició en auge a casa nostra
Llos considera que la glosa, una tradició que s'havia perdut a finals del segle XX, està en auge. "Amb l'entrada al segle XXI va néixer Cor de Carxofa, l'entitat que fa de paraigua. A partir d'aquí, hi ha hagut un creixement. La mostra de Sant Quirze és una de les cites més esperades, però el mateix dia hi ha la d'Amposta i la de Folgueroles. Això vol dir que la diversitat és gran i és molt bon senyal", reflexiona. A través del seu paper com a investigadora i docent a la UAB, utilitza la glosa entre els joves. "A nivell de llengua, cultura, cohesió de grup i sentiment d'identitat, és una de les vies que cal fomentar". Recentment, ha fet un pròleg del llibre Revers. Testimonis de dones bertsolaris. "Per a mi, les basques són referents. La tradició no l'han arribat a perdre. I, per tant, han fet un nivell de reflexions molt gran. Ens serveixen de mirall. El llibre explica la perspectiva de les dones dins d'aquest món, històricament, molt masculinitzat. Allà omplen estadis de 15.000 persones". A aquest nivell, sosté, potser encara no hi arribarem. Però els símptomes mostren la bona salut de la disciplina. "T'hi pots trobar en un sopar d'amics, en un escenari, després de dinar, a un festival... Pot conviure amb molts formats".
Els instruments canvien en cada convocatòria. Guitarra, acordió... Però també permet innovar amb piano i altres sons. "Anem experimentant", diu. L'agenda és plena. Dos dijous al mes s'exhibeixen a Can Capablanca. Durant l'entrevista al Diari, fins i tot ha fet una demostració amb una lletra especial. Després de l’actuació d'aquest dissabte a Sant Quirze, la festa continuarà amb un sopar popular a la plaça Anselm Clavé, en una jornada que reivindica la força de la improvisació oral i la cultura compartida.
