Els equips de Protecció Civil estan prenent rellevància social per reiterades actuacions en les darreres setmanes. Els descarrilaments a Adamuz (Còrdova) o Gelida, els incendis de l'estiu passat o la dana de València el 2024 tenen al capdavant figures anònimes que dediquen el seu temps i les capacitats adquirides a servir la ciutadania en les situacions més complexes. A Sant Quirze, com passa en altres poblacions de la rodalia vallesana, el cos és un equip de voluntaris associats, inscrit al Departament de Justícia el 2016. Des d'aleshores, col·laboren amb els cossos de seguretat i emergències per salvar vides, protegir béns i tenir cura del medi ambient, entre altres funcions. A més, circumstancialment, reforcen dispositius fora de la localitat vallesana. Un aspecte clau per fer front als reptes més difícils.
Vicenta Blázquez presideix l'Associació Voluntariat de Protecció Civil de Sant Quirze. Graduada en Dret a la UAB, la seva tasca té una motivació que neix clarament del vessant més vocacional. "No sempre és fàcil compaginar la vida laboral i familiar, però amb organització sempre trobo temps per estar al costat de les persones quan ho necessitin. Això dona sentit al que faig", destaca. La seva funció, jeràrquicament per sota de l'alcaldessa, Elisabeth Oliveras, s'orienta a gestionar un equip de vuit voluntaris amb la màxima predisposició. "Donem formació a escoles i instituts, actuem a les curses populars, la Cavalcada de Reis, actes socials com Festa Major...", enumera. A l'estiu, controlen la Serra de Galliners per fer-hi prevenció d'incendis i cura de l'espai verd. "Depèn de les necessitats del municipi, també fem col·laboracions puntuals amb altres indrets", manté.
Els diferents cossos catalans disposen de més d'un miler de terminals de la xarxa Rescat. Un instrument que facilita la comunicació entre ells i la resta de cossos, com bombers i policia. La comunicació es fa de forma segura, encriptada i amb una alta cobertura de més del 95% del territori català. També disposen de GPS per localitzar els grups operatius. La seva realitat, marcada pels protocols i el rigor màxim, deixa també espai a episodis emotius. Com quan un infant es va perdre a un parc i la Sara Trabado, una de les voluntàries, el va trobar i es va quedar amb ell jugant i transmetent tranquil·litat fins que van arribar els pares. La majoria de vegades, cal actuar amb celeritat i humanisme. Ho sap bé un dels voluntaris que va haver de practicar una reanimació cardiopulmonar (RCP) a un home fins que va arribar l'ambulància del SEM. Accions que, amb la formació pertinent, contribueixen a fer millor el poble.
Integrar-se en l'equip té un component altruista inherent a la feina. Genís García, de 53 anys, viu des de ben petit a Sant Quirze. Sempre havia estat vinculat al voluntariat. Amb 16 anys, ja va ingressar a la Creu Roja. Membre dels Gegants de Sant Quirze, va haver de fer un gir personal que el va portar a incorporar-se a Protecció Civil fa poc temps. L'esperit de servei no té edat ni data de caducitat. La Sara Trabado hi és també des de fa anys. De vegades, admet, cal fer-se valdre per arribar a la gent. "A pesar de l'uniforme que ens distingeix, de vegades hi ha qui menysté les nostres advertències". Blázquez, al capdavant del grup, té el desig de "portar a Sant Quirze una de les cites de les Jornades Dinàmiques en Emergència, que aporten formació i uneixen els voluntaris de Catalunya". Alhora, la voluntat és guanyar visibilitat com a municipi implicat i sensible.
