L'escriptor i psicopedagog santquirzenc Salvador Domènech (1955) ha publicat un nou llibre en què analitza una època desconeguda de Rosa Sensat. Què són 150 anys? Una mirada inèdita de Rosa Sensat republicana és el títol de l'obra. Domènech està especialitzat en la recerca històrica de la formació educativa a institucions escolars, culturals i personatges històrics vinculats a l'educació a Catalunya als anys trenta del segle passat. El 2022 va rebre el 17è Premi Valors Republicans d'ERC a Sabadell i durant prop de tres dècades Domènech va treballar com a psicopedagog a l'Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) de Sabadell.
Aquest exemplar mostra la Rosa Sensat, mestra i directora de l'escola del Bosc, precursora de l'escola a l'aire lliure, i hi defineix l'organització, metodologia, finalitats i les activitats que oferia un centre avançat al seu temps, amb l'ideari que "l'escola del present no és el lloc on s'aprenen lliçons, sinó el lloc on s'aprèn a viure".
Des que era estudiant ha tingut interès per la història de la docència a casa nostra. Què el va motivar a estudiar aquest camp?
Sempre hi ha un perquè dels fets. En el meu cas, sent estudiant universitari de Pedagogia, a l'estar emparentat amb l'intel·lectual Josep Maria Ainaud i de Lasarte, la seva vitalitat em va marcar per recuperar el llegat educatiu, no envà el pare, Manuel Ainaud i Sánchez, ha estat considerat el millor tècnic de l'educació, de Barcelona i per extensió de Catalunya.
Rosa Sensat coincidia amb l'enfocament educatiu del pedagog Manuel Ainaud. Quins punts tenien en comú?
Una gran responsabilitat professional. Entre Rosa Sensat i Manuel Ainaud hi va haver una bona amistat i un reconeixement mutu; ella com a mestra, directora i activista cultural, i ell com a Cap de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Els unia pedagògicament el fet que els dos eren eclèctics respecte a la metodologia educativa a seguir.
Com va anar durant el franquisme?
El franquisme va treballar incansablement per perjudicar personalitats catalanistes, com ella i tot el valuós seguit de mestres que van exercir durant la República. Es va jubilar el 1938, però la dictadura no li va reconèixer fins al 1943, quan va fer 70 anys, i amb una pensió de misèria. La seva mort el 1961, amb 88 anys, passà desapercebuda socialment i no hi va haver ningú a Catalunya (en paraules d'Angeleta Ferrer i Sensat) que aixequés la veu per donar fe de la seva obra. Si molts coneixen el nom de Rosa Sensat és gràcies al fet que quatre anys després de la seva mort es va crear l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que canvià de nom el 1980 com a Associació de Mestres Rosa Sensat.
Actualment, el català està en situació minvant. Tenim possibilitat de remuntar la crisi lingüística?
Sensat va esforçar-se per defensar l'escola pública, digna, democràtica, de qualitat i catalana de llengua, amb continguts nostrats i universals. I és greu que la llengua pròpia del país sigui actualment residual en les converses de la mainada i el jovent, i també en algunes escoles, instituts i universitats, per deixadesa de docents que no compleixen la normativa. Crec sincerament que el Departament d'Educació no fa prou per revertir aquesta situació injusta i greu.
El llegat de Rosa Sensat encara és vigent?
No caducarà. És important valorar l'audàcia, el compromís, la dignitat, la saviesa, la solidaritat... que va presidir el seu itinerari humà, docent i cultural, i recuperar-ne l'essència.
