Els usuaris del Casal d'Avis de Sant Quirze han enviat una carta a l'Ajuntament i a tots els partits polítics. Consideren que no els han tingut en compte a l'hora d'executar les obres en l'equipament, que han durat dos anys. Se senten menystinguts pel fet de ser grans, però reivindiquen que, amb les limitacions pròpies de l'edat, estan legitimats i tenen prou experiència per haver exposat la seva visió sobre les reformes d'un espai que coneixen molt bé. La falta de comunicació els ha dolgut i ara, asseguren, s'han trobat amb deficiències i manca de serveis en les renovades instal·lacions. Així, el col·lectiu reclama en l'escrit que es resolguin les mancances i insisteixen que són útils en futures actuacions.
L'Associació Casal d'Avis, fundada per un grup que va lluitar per dotar el municipi d'un local on reunir-se -inexistent fins als anys setanta- referma el seu paper, tal com expressa el seu president, José Luis Sagredo. L'edifici, de dues plantes, estava gestionat en els primers anys per l'entitat, mentre les despeses energètiques i la conservació anaven a càrrec de l'Ajuntament. La planta baixa era totalment per als avis i la primera planta per múltiples usos en el marc d'activitat de l'entitat. A mesura que el municipi va anar creixent, la gestió va obligar a una dedicació més gran i el consistori va incorporar personal propi fins a fer-se càrrec de la gestió, en col·laboració amb l'associació. Fa un parell d'anys, es van separar les dues plantes i ha desaparegut la paraula "d'Avis". Només hi figura "Casal". Posteriorment, quan es va presentar el projecte per suprimir l'amiant de la teulada, el col·lectiu va demanar veure el document, però lamenten que no van poder accedir-hi fins que es va penjar a internet. Unes accions que, consideren, han propiciat el malestar.
Un cop conegut el projecte, van denunciar que la sortida d'emergències es va fer per una escala, mentre l'entitat demanava una rampa accessible. Amb la reforma han perdut espais, com la sala de costura o la de lectura i televisió. A la zona on es fa gimnàstica i balls, han col·locat un sòl antilliscant contradictori per a l'activitat i amb risc de lesions. Per accedir a la megafonia i la llum de l'escenari, necessiten una clau que han de demanar un tècnic. Qüestions que han anat omplint el got, que ara ha vessat. Fonts del consistori apunten que el casal no està del tot acabat i que s'anirà adaptant a les particularitats.
Malgrat que es mantenen les reunions periòdiques amb l'Ajuntament, han perdut autonomia i el descontentament creix. Decisions com el nom de les dues plantes també ha obert la ferida. Per això, han decidit manifestar la seva disconformitat. "Ningú sap les necessitats de la gent gran fins que s'arriba a l'edat. Per això ens queixem. No compten amb nosaltres", conclou el portaveu. Agraïts pels esforços destinats als més veterans, volen tornar la gratitud rebuda i refermar el seu compromís per recuperar un pes en la societat santquirzenca que senten perdut.
- Carta de l`Associació Casal dirigida a l`Ajuntament
- Associació Casal
