Mai és tard per continuar formant-se. De fet, és segurament la millor manera de mantenir-se desperts. Aquesta és la filosofia de vida d'aquests dos vallesans que continuen asseient-se al pupitre de les aules de la universitat, fins i tot, en edat d'haver-se jubilat.
La Maria Rosa Andreu (Terrassa) té 69 anys i es va jubilar en fa set després de tota una vida professional dedicada a l'ensenyament com a pedagoga d'una empresa. "Sempre he estat aprenent i soc molt curiosa. Quan em vaig jubilar, no volia deixar aquest creixement personal. Tot això es barrejava amb el fet que sempre m'ha agradat l'antropologia. Viatjar i la visió de diferents maneres de sobreviure de societats diverses", explica.
Els primers contactes amb el món acadèmic en etapa sènior no van ser del tot satisfactoris. "El meu objectiu no és obtenir un títol", avisa. Aleshores va aparèixer l'oportunitat de la Universitat a l'Abast de la UAB. "Em vaig matricular a Antropologia Social i Cultural. Ho vaig trobar fascinant. Volia una assignatura cada semestre, fent-la a fons. Examinar-me i fer els treballs, amb gent jove al voltant", narra. El format, amb algunes diferències, es reprodueix en altres universitats amb oportunitats per a majors de 50 anys. Ella havia estat universitària als anys setanta i admet el contrast. "És una universitat molt diferent de la que vaig viure fa mil anys. Veus coses xocants, vestimentes estrafolàries... A mi m'encanta veure aquest ambient", riu sobre un salt generacional que considera enriquidor.
- Maria Rosa Andreu, estudiant universitària sènior
- David Chao
L'inici de l'aventura, el 2020, va coincidir amb la pandèmia. Durant els mesos de pantalles i classes virtuals, va fer un exercici de resistència que va valdre la pena. Des d'aleshores, ha fet assignatures molt diverses, sense la voluntat d'obtenir el grau. "Aquest any he fet Història del Cinema i m'ha encantat. Tinc molts estímuls i és el que m'agrada". Un dels motius d'orgull és que ha sumat coneixements que li han permès integrar-se en converses en nous àmbits. "Tinc una mirada molt més formada per a altres contextos", diu.
A classe és una més. "Els altres potser deuen dir: què fa aquesta iaia aquí dintre? Jo m'assec a segona fila, participo, agafo apunts, soc puntual... Els professors ens tenen molta estima". La majoria són més joves que ella. Després del primer judici, assegura, el tracte és sempre excel·lent. Algunes dinàmiques, com els treballs en grup, li recorden els nous temps. "Avui són Frankenstein, cadascú fa una part i després s'ajunta", defineix amb incomprensió sobre els processos.
La universitat trenca l'edatisme que percep en altres esferes. "De vegades, existeix un prejudici sobre les nostres opinions. Jo puc tenir valors menys conservadors que gent jove. Quan vaig a la universitat, aquest edatisme desapareix. Al contrari. Molts cops som referents, perquè hem viscut coses que la resta no. I això et permet participar molt a l'aula", destaca. És, apunta, una manera de veure el món. Aquell que l'acosta a generacions com la dels seus fills i nets. Orgullosos d'una àvia que vol ampliar el seu coneixement a punt dels setanta. "A la universitat passa de tot. T'assabentes de coses que si només et dediques a fer la compra i ganxet no coneixes. Et manté el cervell despert, tot i que hagis de fer un esforç extra", tanca.
"És la il·lusió de la meva vida"
El Daniel Alonso (Sant Quirze) s'ha dedicat a la mobilitat urbana com a conductor d'autobusos. La seva cara potser és coneguda per molts sabadellencs. Amb 65 anys, ara és més popular en el Campus de la Facultat de Comunicació de la UAB, on va arrencar l'aventura acadèmica el 2018. "Vaig començar abans de jubilar-me. Vaig aprovar l'accés a la universitat per a majors de 45 anys. Assessorat per una professora a qui estic molt agraït, vaig entrar-hi. Em va dir que redactava bé i el periodisme podia ser una opció. Li vaig fer cas i allà estic", rememora.
Anteriorment, havia estat per motivació i enriquiment personal a l'escola d'adults de Barberà. Fins que la universitat va trucar a la porta. "Se'm va obrir un món increïble. Estava espantat, però m'ho estic passant molt bé. Em queda un any i estic molt content", diu. En el seu cas, no fa tot el gruix d'assignatures per semestre com la resta. "He de complir a casa, també. Ho he de dosificar", ironitza. El Daniel és un niu d'anècdotes. Es nota la vena periodística. "La meva filla petita i jo vam començar junts a la UAB. Ella ja fa quatre anys que ha acabat", riu entranyable. La paciència i la resiliència són ingredients que comparteix amb la Maria Rosa. "La pandèmia va ser complicada. Vaig arrossegar dues assignatures, perquè m'agrada molt més el contacte amb companys i professors. Això de la tecnologia em costa més", admet.
- Daniel Alonso, estudiant universitari sènior
- David Chao
Els seus companys d'aula podrien ser els seus fills. "La interacció és molt bona. Els estic molt agraït, perquè m'ho han posat molt fàcil. És cert que el primer any, en el moment de fer els primers treballs conjunts, va ser la primera vegada que em vaig quedar una mica descol·locat perquè molts ja es coneixien prèviament. Va quedar un noi despenjat i vam treballar junts. Arran d'això, ja tothom em coneixia i va ser molt senzill. Jo també penso què deu ser per a ells arribar a casa i dir: estic fent un treball amb un home de 64 anys. I no hi havia algú una mica més jove!?", exclama. Però l'experiència, treu pit, també és un grau. "Busco temes o treballs que també enriqueixen la resta de l'alumnat", defensa.
Quan tingui el títol, no pensa a entrar en una redacció. "No us trauré el lloc [bufa]. Però si puc fer alguna cosa per lliure, benvinguda serà. Si no, ha sigut un enriquiment molt gran. Personalment, m'ha canviat la vida. Sou una joventut espectacular. Gent que estudia i treballa, fent sacrificis. És una experiència brutal", s'enorgulleix. "Molts em diuen: estàs boig, què fas ficant-te ara en això? De vegades, amics de fora la uni volen fer un cafè, però no puc, perquè tinc classe. M'he liat, però estic molt feliç i ho recomano totalment". L'any vinent acabarà el grau. "És la il·lusió de la meva vida", tanca.
