Som una societat entossudida a buscar mantres per dipositar les nostres mancances per alliberar-nos. Els darrers anys el canvi climàtic ha esdevingut un d’ells. Des de caps de govern, dirigents de l’establishment fins a la ciutadania apel·len dia sí, i dia també, a aquesta conseqüència de cremar milions de tones de combustibles d’origen fòssil. Fins i tot les referències quotidianes al canvi climàtic han deixat en segon terme el problema real: l’energia. Lògicament, com a comunitat, estem preocupats per l’impacte del canvi climàtic en el nostre benestar i en els ecosistemes que ens acullen. I en aquest àmbit és on s’inscriuen les diverses iniciatives com la futura llei catalana de canvi climàtic o les conferències internacionals. Propostes distintes i necessàries, però insuficients per resoldre aquest afer vital.
Un dels principals reptes socioambientals que tenim és aconseguir l’autogestió de l’energia a partir d’abandonar la combustió de carburants fòssils i optar per les fonts renovables d’energia. Encara avui som hereus de la cultura del domini del foc per part de l’Homo erectus de fa més d’1,42 milions d’anys. Aquest canvi de paradigma energètic requereix apostar per decréixer en la utilització dels combustibles fòssils per escalfar-nos, il·luminar llars i carrers, cuinar i moure els nostres vehicles de motor. Apostar per decréixer el consum de petroli i derivats pot ser una recepta universal, però no a tot arreu es podrà aplicar amb la mateixa intensitat. Malgrat que existeixen comunitats al món que no poden accedir fàcilment a les fonts renovables, hi ha centenars d’iniciatives que precisament treballen per resoldre aquest dèficit. Un exemple notori i proper és la feinada que desenvolupa l’associació Sol Solidari a través els seus projectes de cooperació. Aquesta associació va iniciar la seva tasca amb la introducció de cuines solars en diferents països de l’Àfrica (Etiòpia, Mali, Camerun, Uganda, Burkina Faso i Namíbia), però actualment també està facilitant altres tecnologies relacionades com forns solars, cuines econòmiques, cuines rocket, cistells de calor i instal·lacions solars per il·luminació.
L’actual model energètic, derivat de la industrialització, impedeix optar per una proposta més equitativa i ambiental de l’ús de l’energia. Sense la recuperació per part de la ciutadania de la sobirania energètica, aquest procés de transformació no serà possible. I aquest és precisament l’element clau. Avui és imprescindible centrar l’acció en com transitar de l’oligopoli energètic a les noves estructures, descentralitzades i equitatives, de producció, distribució i consum d’energia. Aquesta tasca requereix un lideratge sociopolític capaç d’elaborar una proposta de canvi i al mateix temps fermesa per implementar-la. Els projectes que no es realitzen no transformen les comunitats. Per aquest motiu és important definir, per exemple a Sabadell, un sistema municipal de generació ambiental i consum responsable d’energia per afrontar el repte d’una nova economia descarbonitzada. És obvi que l’energia de la societat postindustrial serà d’origen renovable i allunyada de la dependència dels combustibles fòssils i de l’urani. En el context de vestir un nou projecte de ciutat capaç de superar l’actual atzucac és necessari iniciar aquest nou camí cap a la sobirania energètica.
D’altra banda, l’energia dispensada per a la mobilitat esdevé un capítol a part, però també és necessari debatre’l sense gaire demagògia “desarrollista”. La reducció de la inversió en nova xarxa viària, la limitació de la velocitat dels cotxes, l’ús de vehicles de baix consum, l’impuls de la bicicleta o incrementar l’eficiència de la xarxa ferroviària i d’autobusos del Vallès són itineraris que cal recórrer quan més aviat millor. Sense una visió compartida no existeix projecte. I sense projecte, la ciutat es desdibuixa en el suburbi metropolità. (@manelcunill)
“És important definir, per exemple a Sabadell, un sistema municipal de generació ambiental i consum responsable d’energia”
