L’escàndol provocat per la detenció de 15 persones en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre és enorme. S’ha alçat una indignació profunda a molts entorns (catalans però també espanyols, independentistes però també que no ho són). Abunden les lògiques declaracions de principis sobre la repressió de drets civils, arbitrarietat, falta de democràcia, etc. Però de la banda del govern del PP, amb el suport de Ciutadans i d’un sector del PSOE, surt una declaració única: és un tema judicial.
Certament és un tema judicial. Però hi ha un rerefons que no ens expliquen i que ens amaguen. I cal explicar-ho, perquè així es comprova que l’estratègia del govern del PP peca d’un greu problema: retorça les lleis, n’abusa i fa trampa amb elles i amb el sistema judicial.
Les detencions d’aquesta setmana foren ordenades pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. El jutge, de conegudes conviccions anti-independentistes i anti-progressistes, va rebre fa mesos la denúncia d’un partit d’extrema dreta. Va iniciar un sumari i el manté en secret. Val a dir que un truc habitual en la justícia és presentar la denúncia corresponent al jutjat de guàrdia el dia que està de guàrdia un jutge “amic” o que simpatitzaria amb la denúncia. El PP ho ha fet habitualment.
També hi ha una causa oberta contra el referèndum al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Consta que la Fiscalia General de l’Estat ha demanat determinades actuacions al TSJC, però n’ha rebutjat la majoria. Per tant, el govern del PP no demana res al TSJC perquè “no està per la feina i posa massa obstacles jurídics al que se li demana”. Aleshores, el Ministeri de Justícia -amb el Ministeri d’Interior- opta per adreçar-se al Jutjat d’Instrucció número 13. El sistema seguit és el següent: els cossos policials i el CNI investiguen, informant conjuntament a la vicepresidenta espanyola i als ministres d’Interior i de Justícia. El de Justícia passa la informació al Fiscal General de l’Estat que, a través de l’estructura jeràrquica (d’obediència obligatòria), traspassa la informació (més o menys fiable i més o menys esbiaixada) al jutge de Barcelona. Alhora, el fiscal demana escorcolls i detencions que, amb un jutge “amic”, s’ordenen immediatament. I s’usa la Guàrdia Civil perquè no té sindicats i és d’obediència militar, a diferència de la Policia Nacional, de la que els responsables a Catalunya tenen molts dubtes sobre el que s’està fent. Tot i així, l’arribada de vaixells per acollir milers d’agents policials, indica un creixement exponencial de l’actuació policial repressiva contra l’1-O.
La detenció de l’exregidor sabadellenc Joan Ignasi Sánchez i la requisa dels seus ordinadors es produeix en aquest context. D’entre les més de 200.000 persones que viuen a Sabadell, n’hi ha moltes que haurien de ser detingudes abans que ell: per neonazis, per evasió fiscal, per violència masclista, per tràfic de drogues, etc. Però l’opció del govern del PP -a través de l’eina de la Fiscalia- era detenir-lo a ell, acusant-lo de sedició, és a dir, de revolta contra l’ordre constitucional. Sense comentaris.
Tot plegat encaixa amb l’ordre del govern del PP -a través del Fiscal General de l’Estat- de fer declarar a més de 700 alcaldesses i alcaldes només a les fiscalies. Si declaressin als jutjats de Sabadell, la Seu d’Urgell, Granollers, Terrassa, Lleida, Girona, Reus, etc., podrien sorgir fàcilment jutges que dictessin l’arxiu de la causa, en no trobar-hi delicte. El govern del PP ha volgut evitar la independència dels jutges mitjançant aquesta trampa legal.
Avui, tal i com estan les coses, qualsevol suport o ajut al referèndum pot ser considerat un delicte de sedició, penat amb presó: des d’imprimir i repartir paperetes o propaganda a escriure’n a favor, igualment com posar una urna i anar a votar.
Queda clar, doncs, que no és un tema judicial sinó polític. I es fa utilitzant de la pitjor forma possible les lleis i l’administració de justícia. Malaurada i tristament ho pagarà tothom.
“No és un tema judicial sinó polític, i es fa utilitzant de la pitjor forma possible les lleis i l’administració de justícia”
