La ignorància és molt atrevida. A voltes, conté dosis de mala fe. Negar en el procés de Consulta sobre l’Autodeterminació a Sabadell l’existència d’una Junta Lectoral al marge dels convocants, que tenia per missió seguir i controlar la bondat del conjunt del sistema, legal, informàtic i logístic; negar la transparència en el seu finançament, al voltant de 6000 euros obtinguts totalment per donacions privades, mitjançant aportacions a comptes bancaris, guardioles i actes, és voler negar unes evidències que podien ser aclarides amb una simple telefonada o interrogació pública. No es desprèn de la carta cap voluntat per conèixer la realitat.
Menystenir el treball de gairebé 400 voluntaris anònims al marge de les seves tasques diàries i obligacions durant mesos i la dedicació generosa de 900 persones el dia de la consulta és negar la pròpia essència de la participació del poble en la construcció democràtica del nostre país. No sé veure enlloc el protagonisme d’unes poques persones, 900 i escaig.
Les grolleres mentides sobre manipulacions, inexistència de paperetes –per cert, l’abstenció no precisa cap papereta– per exercir les diferents opcions de resposta a la pregunta, la validesa dels certificats d’empadronament exigits, interventors acceptats i altres, només demostren una evident mala fe que no aturarà el desig de participació en el futur, quan la votació sigui vinculant. T’agradi o no, Quintí.
Pel que fa al més de 16% de participació obtinguda, sobre el cens, es semblant a la que van obtenir el 2006 els dos partits majoritatis a Sabadell en les eleccions autonòmiques.
Hauríem volgut obtenir una participació més gran. No ha estat així en aquest cas, no vinculant, i dut a terme sense cap ajut públic. Aquesta és l’única veritat. Ens trobaràs, però, ben entrenats pel dia que, en nom de Catalunya, es faci la pregunta de forma vinculant i des del Parlament de la nostra nació.
