Sis milions de nens, menors de cinc anys, moren de fam cada any a tot el món, segons la FAO. I més de 180 milions de criatures, menors de 10 anys, pateixen fam per manca d’aliments. Alhora 177 milions de criatures tenen retards en el seu desenvolupament a causa de l’esquifidesa de les seves mares durant l’embaràs i gairebé 8 milions de nounats moren a l’any, a causa de la nefasta salut i a la mala alimentació de la mare, a la poca cura durant el naixement i a la negligència en l’atenció al nadó. I aquesta evidència té lloc en uns països on 15 milions de noies de entre 15 i 19 anys donen a llum, anualment.
El planeta està lluny d’assolir l’objectiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació de 1996: reduir a la meitat, el 2015, el total de nens indigents. On l’alimentació és més difícil, un nadó té una perspectiva de vida de tot just 38 anys, mentre que en els 24 estats més rics arriba fins a més de 70 anys.
Un de cada set infants nascuts en els països més pobres està sentenciat a morir abans de complir els cinc anys. La major part dels nens moren per manca d’aliments i nutrients essencials, el que els debilita, redueix el seu pes i accentua la seva vulnerabilitat en estar exposats a un risc molt alt de contraure malalties infeccioses. En els països en desenvolupament la diarrea, les malalties respiratòries agudes, la malària i el xarampió són culpables d’una gran part de les morts infantils.
Aquesta angoixant càrrega d’angoixa i morts succeeix
en tots els països d’Hispano- amèrica i el Carib. Són els ‘altres nens’.
