Quan sento una melodia que m’agrada, identifico aquell so amb una melodia agradable, però per què, quan aquesta no m’agrada i no la suporto, la percebo com a soroll? Fins on podem diferenciar el que és un so del que és un soroll?. És clar, que d’una persona a una altra variarà la seva valoració.
Això és exactament el que vaig esbrinar divendres passat. Aquella nit havia anat a escoltar una proposta musical al 9Kim, un petit bar restaurant del barri de Gràcia de la nostra ciutat. Un xicot jove amb un violoncel delectava els assistents amb peces de Bach. La música feia posar els pèls de punta i un ambient de pau i harmonia es respirava al local. Però eren sons o sorolls? Jo crec que sons ja que si busquem la definició de soroll al diccionari diu: “Soroll: so que no és la veu humana o d’un animal, ni el so d’un instrument musical…”.
Doncs bé, algú va pensar que eren sorolls i que una colla de depravats els escoltava, perquè si no, va trucar la policia? Amb l’arribada de la policia municipal, el concert es va aturar, la mestressa del local va córrer amb la seva carpeta groga plena de la paperassa legal i així el que prometia com una nit màgica es va convertir en una nit repressiva i intolerant. Gràcies a que certes persones no saben distingir entre els sons i els sorolls. I jo em pregunto: quan sentim el soroll del camió de les escombraries (que n’és de molest, no?) truquem a la policia? Oi que no? Crec que hem de ser conseqüents amb els nostres actes, no podem trucar a la policia cada vegada que ens molesti algun, so, soroll o fins i tot algú altre. El desplaçament dels agents al lloc dels fets, ens costa diners a tots i crec que és evident que no estem per llençar-ne’n més. A part d’això, aquests agents van perdre al voltant de dues hores “fent la seva feina” i podien haver estat requerits en un altre punt de la ciutat que si passés alguna cosa molt més greu que un xicot a quarts de dotze de la nit d’un divendres qualsevol tocant el violoncel.
Els propietaris del local intenten reinventar-se per fer front a la crisi i a mi les seves propostes sonores, que no sorolloses, em semblen bé i molt adients. Ara bé, la valoració d’algú no és la mateixa que la meva i jo em pregunto coneixerà aquest algú aquella dita que diu: “Viu i deixa viure…”
